El marxant de Venècia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 23:
La figura de Shylock conté tots els elements del jueu arquetípic: un usurer malvat que odia els cristians i que es mou per [[avarícia]]. La prova d'aquest caràcter és que no es commou davant els precs per salvar la vida d'Antonio, ni tan sols amb l'eloqüent discurs de Portia sobre la misericòrdia. Tot i així, Shakespeare justifica en part aquest odi<ref>Weigel, Moira. "The Merchant of Venice Themes: Prejudice and Intolerance." LitCharts. LitCharts LLC, 22 Jul 2013 [https://www.litcharts.com/lit/the-merchant-of-venice/themes/prejudice-and-intolerance]</ref>, pels abusos que ha patit per part de la comunitat cristiana durant anys, fet que deixa la seva intenció en ambigua, ja que critica alhora com procedeixen els jueus i els cristians. De fet el mateix Shylock afirmar que ha après a odiar dels cristians, que l'han forçat a ser usurer perquè no li deixaven accedir a cap altra professió però després el critiquen per ser-ho.
Un tema central és la [[justícia]], que no sempre es correspon amb la llei, com demostra la voluntat del govern de fer complir un contracte inhumà. L'advocat ha de recórrer a tot el seu enginy per salvar Antonio sense contravenir la llei. Igualment acaba invocant la llei per desposseir del tot a Shylock, és a dir, utilitzant el dret per a la venjança, justament perquè l'estat no ha estat capaç d'imposar la justícia. L'alternativa és la misericòrdia, que el jueu no accepta i per això acaba castigat. La misericòrdia apareix com un atribut essencialment humà i Shylock, que declara ser-ho quan l'acusen, degrada la humanitat quan insisteix a cobrar-se la carn.
Portia, per contra, encarna totes les virtuts: és intel·ligent, compassiva, bella i valenta. S'ha de disfressar d'home per poder defensar la causa en què creu, ja que les dones no tenien poder per decidir per elles mateixes, una injustícia que també es palesa en els cofres que deixa preparats el seu pare per escollir-li marit. En ambdós casos ella desfia les convencions i aprofita la lletra dels acords per subvertir-ne l'esperit i aconseguir el que considera just.
Apareix una crítica constant al paper dels diners: en la figura de l'usurer, en el fet de voler cobrar amb carn (vida) un deute (diners), en el procés costós dels pretendents de Portia, en la ruïna final de Shylock o en les invocacions als vaixells en ruta o a les joies que s'ha endut la filla del jueu. Els diners ho contaminen tot perquè no se supediten a valors més alts, que són els que invoca Portia. Fins i tot per decidir un futur marit, la prova passa per uns cofres.
==Estil==
L'obra pertany a la comèdia pel final feliç dels protagonistes i el càstig dels malvats. Apareixen també elements còmics, com al·lusions sexuals i acudits en els parlaments dels personatges. El tema de les dones disfressades d'homes (que al seu torn era equívoc ja que en temps de Shakespeare no es permetien les actrius i per tant eren homes qui feien de dones en escena) és recurrent en les comèdies de l'edat moderna.
Existeix una adequació entre l'estil dels monòlegs i la classe social dels personatges, un tret de decor poètic recomanat per les preceptives de l'època. Els criats i membres del públic venecià parlen en prosa, mentre que els protagonistes de bona família usen el vers. La divisió també afecta als temes, quan es comenten assumptes financers, s'empra la prosa, més vulgar, i en canvi en tractar de valors o sentiments, els actors reciten versos.<ref>{{ref-web |cognom=Spark Notes editors |url=https://www.sparknotes.com/shakespeare/merchant/style/ |consulta=18 agost 2020 |títol=Spark Notes / Merchant of Venice}}</ref>
== Referències ==
| |||