El marxant de Venècia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{editant}}
 
{{confusió|El mercader de Venècia (pel·lícula)}}
{{Infotaula d'arts escèniques}}
Linha 21 ⟶ 19:
 
==Temes==
La figura de Shylock conté tots els elements del jueu arquetípic: un usurer malvat que odia els cristians i que es mou per [[avarícia]]. La prova d'aquest caràcter és que no es commou davant els precs per salvar la vida d'Antonio, ni tan sols amb l'eloqüent discurs de Portia sobre la misericòrdia. Tot i així, Shakespeare justifica en part aquest odi<ref>Weigel, Moira. "The Merchant of Venice Themes: Prejudice and Intolerance." LitCharts. LitCharts LLC, 22 Jul 2013 [https://www.litcharts.com/lit/the-merchant-of-venice/themes/prejudice-and-intolerance]</ref>, pels abusos que ha patit per part de la comunitat cristiana durant anys, fet que deixa la seva intenció en ambigua, ja que critica alhora com procedeixen els jueus i els cristians. De fet el mateix Shylock afirmar que ha après a odiar dels cristians, que l'han forçat a ser usurer perquè no li deixaven accedir a cap altra professió però després el critiquen per ser-ho. Les diferents versions en escenes accentuen un vessant o un altre. El règim nazi va mostrar Shylock com el prototip de jueu perniciós<ref>Gross, John (1994). ''Shylock: A Legend and Its Legacy. Touchstone''. ISBN 978-0-671-88386-7.</ref>, mentre que directors moderns fan èmfasi en les seves queixes per ressaltar la influència de l'entorn en la seva maldat.
 
Un tema central és la [[justícia]], que no sempre es correspon amb la llei, com demostra la voluntat del govern de fer complir un contracte inhumà. L'advocat ha de recórrer a tot el seu enginy per salvar Antonio sense contravenir la llei. Igualment acaba invocant la llei per desposseir del tot a Shylock, és a dir, utilitzant el dret per a la venjança, justament perquè l'estat no ha estat capaç d'imposar la justícia. L'alternativa és la misericòrdia, que el jueu no accepta i per això acaba castigat. La misericòrdia apareix com un atribut essencialment humà i Shylock, que declara ser-ho quan l'acusen, degrada la humanitat quan insisteix a cobrar-se la carn.
Linha 30 ⟶ 28:
 
==Estil==
L'obra pertany a la comèdia pel final feliç dels protagonistes i el càstig dels malvats. Apareixen també elements còmics, com al·lusions sexuals i acudits en els parlaments dels personatges. El tema de les dones disfressades d'homes (que al seu torn era equívoc ja que en temps de Shakespeare no es permetien les actrius i per tant eren homes qui feien de dones en escena) és recurrent en les comèdies de l'edat moderna. El to general, però, no és sempre lleuger per la gravetat dels temes que es tracten (pena de mort, destí, amor impossible, relació entre religions), una gravetat que alterna amb els jocs de paraules i les escenes accessòries pròpies de la comèdia. Aquest to canviant s'adiu amb el tractament també ambivalent de l'antagonista, que convida a la reflexió de l'espectador. L'audiència [[Època elisabetiana|elisabetiana]] estava carregada de prejudicis antisemites, tot i l'escassa presència de jueus a les seves ciutats, i per tant Shakespeare aborda un tema incòmode sota l'aparença d'una justa venjança. El fet que no hi hagi cap narrador (una veu que pugui assumir formalment la visió de l'autor), incrementa la interpretació oberta.
 
L'estructura general és clàssica: al primer acte es planteja el conflicte, el préstec i el desig d'amor de Bassanio; al segon s'esdevé el judici i la presa de partit de les autoritats per la legalitat, que sembla precipitar Antonio cap al desastre i al tercer es mostra la resolució feliç gràcies a la intervenció de Portia, amb un acte final de joc que dilueix el drama de les escenes prèvies.
 
Existeix una adequació entre l'estil dels monòlegs i la classe social dels personatges, un tret anomenat decor poètic recomanat per les preceptives de l'època. Els criats i membres del públic venecià parlen en prosa, mentre que els protagonistes de bona família usen el [[vers]]. La divisió també afecta als temes, quan es comenten assumptes financers, s'empra la prosa, més vulgar, i en canvi en tractar de valors o sentiments, els actors reciten versos,<ref>{{ref-web |cognom=Spark Notes editors |url=https://www.sparknotes.com/shakespeare/merchant/style/ |consulta=18 agost 2020 |títol=Spark Notes / Merchant of Venice}}</ref> concretament pentàmetres iàmbics.