Diferència entre revisions de la pàgina «Vegetació de l'Antàrtida»

m
Tipografia
m (neteja i estandardització de codi)
m (Tipografia)
 
==Adaptació a les condicions severes==
Les dues plantes vasculars antàrtiques tenen temperatures òptimes per a fer la fotosíntesi molt baixes (al voltant dels 10 °C) i, en condicions de laboratori, s'ha demostrat que deixen de fotosintetitzar a temperatures de 20 °C, per la qual cosa són plantes adaptades a temperatures relativament baixes.<ref>S.A.Robinson p.27</ref>
 
Les plantes no vasculars criptògames són organismes [[poiquilohídric]]s i, per tant, durant els períodes de baixa disponibilitat d'aigua o de temperatures glacials, tenen la capacitat d'entrar en dormància, amb inactivitat fisiològica, podent controlar la deshidratació de les seves cèl·lules. Moltes plantes de l'Antàrtida poden sobreviure congelades i dessecades sota una coberta de neu durant tot el fosc hivern i rehidratar-se durant el desglaç de la primavera, per a poder créixer durant el breu període estival, que dura d'un a quatre mesos.<ref>Melick & Seppelt 1997</ref> Algunes molses presents a l'Antàrtida són: ''Drepanocladus uncinatus'', ''Polytrichum alpestre'', ''Andreaea regularis'' ''Grimmia antarctici'' i ''Ceratodon purpureus.''
1.285.783

modificacions