Volsinii: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Plantilla
Línia 4:
Fou una de les dotze ciutats de la Lliga etrusca i seu del temple, o lloc de reunió de la [[Lliga Etrusca]] a la vora del llac. No s'esmenta abans de la caiguda de [[Veïs]], quan els volsinis van quedar exposats a l'expansionisme romà. Es van aliar als salpinats (habitants de [[Salpinum]]) i, en ocasió d'una pesta i fam que va assolar Roma vers el [[391 aC]], van atacar la ciutat, però foren rebutjats amb moltes pèrdues i van deixar vuit mil presoners, i hagueren de pactar una treva de 20 anys i restituir el botí que havien fet pel camí i pagar a l'exèrcit romà durant 12 mesos.
 
Ja no es torna a parlar de la ciutat fins al [[310 aC]], quan, aliada a les altres ciutats etrusques menys [[Arretium]] (Arezzo), va assetjar [[Sutrium]], ciutat aliada a Roma, guerra que va acabar el [[309 aC]], amb la completa derrota etrusca en la Batalla del Lacus [[Vadimonis]] (llac Vadimone). El [[307 aC]], el cònsol romà P. Decius Mus va capturar diverses fortaleses que pertanyien a Volsinii. El [[295 aC]], L. Postumius Megellus va assolar el seu territori i va derrotar la ciutat sota els seus murs, i matà 2.800 guerrers; la ciutat va negociar llavors, juntament amb Arretium i [[Perusia]], una pau de quaranta anys i el pagament d'una indemnització. Però, al cap de 14 anys, van tornar a fer la guerra als romans ([[281 aC]]) fins que el [[280 aC]] fou sotmesa. El grec Metrodorus Scepsios diu que l'objectiu romà en atacar la ciutat eren les dues mil estàtues que allí hi havia. Valerius Maximus diu que eren tan rics que s'havien "efeminat" i no van poder lluitar amb èxit amb els romans i, finalment, el poder fou usurpat pels esclaus, de la tirania dels quals els van lliurar els romans. De fet, els romans van ocupar la ciutat, però la van arrasar i van expulsar els habitants, que es van establir no gaire lluny, en una segona ciutat de Volsinii (Volsinii romana), que va existir com a ciutat provincial durant la república i l'imperi i es va despoblar el {{segle |IV}}.
 
A Volsinii, va néixer [[Sejà]] (''Seianus''), el cap de la guàrdia pretoriana, marit d'[[Apicata]] i favorit de l'emperador Tiberi, i Juvenal diu que la sort de Sejà va esdevenir gràcies a la dea [[Núrsia]] (''Nursia'' o ''Norsia''), una dea etrusca molt adorada a Volsinii. Plini diu que a la ciutat va passar un fet sobrenatural: un llamp es va aparèixer al cel per anunciar al rei [[Porsena|Porsenna]] la destrucció del monstre anomenat ''Volta'' que assolava el territori.