Agesilau II: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m Tipografia |
||
Línia 4:
El [[394 aC]] Esparta va assolir l'hegemonia de Grècia. Del 394 al [[387 aC]] es va desenvolupar la guerra Coríntia o Primera Guerra Tebana i va perdre l'hegemonia, però aquesta fou restaurada per la [[pau d'Antàlcides]] el [[387 aC]]. El [[378 aC]] Tebes va recuperar la independència; Esparta va tornar a perdre l'hegemonia i tot i que la va recuperar parcialment el [[371 aC]], la batalla de [[Leuctres]] van suposar la pèrdua i es van iniciar nou anys de dura lluita fins a la seva mort.
De la joventut d'Agesilau no se'n tenen notícies, i només se sap que era molt amic de [[Lisandre]]. Va pujar al tron quant tenia uns 40
Al tercer any de regnat ([[396 aC]]) va anar a Àsia Menor. Va passar l'hivern a Aulide a [[Beòcia]] i va desembarcar a Àsia Menor on les ciutats gregues eren amenaçades pels perses, arribant fins a [[Efes]] on va establir el seu quarter general. Els espartans van assolar la [[Frígia Helespòntica]]. El [[395 aC]] el sàtrapa persa Tisafernes va atacar les ciutats de [[Jònia]], però fou derrotat pels espartans ajudats per contingents de les ciutats jòniques, a la riba del Pactolos. Agesilau va desconcertar als perses amb les seves ràpides marxes i els va tornar a derrotar a la plana de [[Sardes]], a Coloses, a Pelte i a Cal Dagi. En canvi per mar fou derrotat per l'atenenc [[Conó (almirall)|Conó]] al servei de Pèrsia, a Abarindos a la costa cària. El rei persa va desconfiar de Tisafernes i en va ordenar la mort, execució que va portar a terme Tiraustes que seguidament va ocupar el càrrec vacant de sàtrapa de Sardes. Tiraustes va enviar a Grècia al rodi Timòcrates amb l'objecte de formar una lliga contra Esparta. L'esclat de la guerra de Corint ([[395 aC]]) va obligar a Agesilau a tornar a Grècia. Va tornar ràpidament per l'anomenada [[ruta reial persa]] o ruta de Xerxes i va arribar de derrotar els aliats a [[Queronea]] ([[agost]] del [[394 aC]]).
Línia 16:
El [[370 aC]] Agesilau va dirigir una ambaixada a Mantinea i després va dirigir als espartans en la invasió d'[[Arcàdia]]. El [[369 aC]] va encapçalar la resistència espartana a la seva capital [[Esparta]] (que no tenia muralles) davant l'atac tebà secundat pels ilotes i per espartans demòcrates. Des de llavors va romandre a Esparta per assegurar la seguretat.
El [[362 aC]] va dirigir l'atac a Arcàdia i va tornar a temps d'evitar que Esparta fou ocupada per traïció gràcies a una informació secreta. El [[12 de juliol]] del [[362 aC]] encapçalava les forces tebanes que foren derrotades per molt poc a Mantinea. L'hivern d'aquell any (362-[[361 aC]]) va dirigir una ambaixada a la costa asiàtica on va negociar amb els sàtrapes revoltats als que va oferir diners, i el [[361 aC]] va anar a Egipte amb un exèrcit de mercenaris lacedemonis i va ajudar a mantenir el poder a Nectanebos, assetjat a una ciutat del delta pel faraó de [[Per-Banebdjedet|Mendes]]. Allí va morir el mateix [[361 aC]] als 80
Es diu que va defensar al seu fill que estava enamorat de [[Cleònim]] i que va intercedir per salvar a Sfòdries del càstig que li pertocava per la seva incursió a l'[[Perifèria d'Àtica|Àtica]] el [[378 aC]].
| |||