Paisatge protegit de les Fozes de Fago i Biniés: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
{{indret
|superficie = 2.440 ha
|inauguracio= Paisatge protegit el 2010<br/>LIC el 2006 <ref>{{ref web|url=http://eunis.eea.europa.eu/sites/ES2410012#tab-designations|títol= Foz de Biniés|consulta= 3 de novembre de 2015|editor= Eunis}}</ref>
}}
El '''Paisatge protegit de les Fozes de Fago i Biniés''' és un [[Àrea protegida|paisatge protegit]] situat en [[La Jacetània]], a la [[província d'Osca]], entre els termes municipals d'[[Ansó]], [[Canal de Berdún]] i el [[Valle de Hecho]].
Té una superfície de 1.440 ha que es divideixen entre la Foz de Fago formada pel barranc Tartiste (1.158 ha) i la Foz de Biniés formada pel [[riu Veral]] (1.282 ha). Les altituds a la Foz de Fago oscil·len entre els 610 msnm al riu Veral fins als 1.267 a La Punta del Trueno, i a la Foz de Biniés oscil·len entre els 675 msnm al barranc de Fago i els 1.239 al turó Velezcarra.<ref name=ara>[http://web.archive.org/web/http://w.aragon.es/DepartamentosOrganismosPublicos/Departamentos/AgriculturaGanaderiaMedioAmbiente/AreasTematicas/MA_RedNaturalAragon/EspaciosIntegranRedNaturalAragon/EspaciosNaturalesProtegidos/RedEspaciosNaturalesProtegidos/ci.15_Paisaje_Protegido_Fozes_Fago_Binies.detalleVisita?channelSelected=0 Paisaje Protegido de las Fozes de Fago y Biniés], Govern d'Aragó.</ref>
El paisatge protegit va ser creat el 13 d'abril de 2010, amb la llei 71/2010 del [[Diputació General d'Aragó|Govern d'Aragó]].<ref name=BOA>{{ref publicació|títol=Decreto 71/2010, de 13 de abril, del Gobierno de Aragón, de declaración del Paisaje Protegido de las Fozes de Fago y Biniés|publicació=Boletín Oficial de Aragón|dataa=27 d'abril de 2010|pàginaas=10776-10783|url=http://benasque.aragob.es:443/cgi-bin/LEMA/BRSCGI?CMD=VEROBJ&MLKOB=518641500302 |consulta=3 de novembre de 2015}}</ref> És també [[Lloc d'Importància Comunitària]] i [[ZEPA]].
== Geologia ==
Geològicament l'àrea que ocupen les gorges formen una unitat morfoestructural del [[flysch]], situada al sud de les serres prepirinenques interiors i que baixa des dels 2.000-2.100 msnm fins al municipi de Canal de Berdún, a 800-1.000 m. Al flysch d'aquesta zona destaca la unitat litostratigràfica nomenada ''Grupo Echo''. El paisatge de pedra de sorra està configurat per pics arrodonits.
Els trams on el riu Veral ha excavat el substrat geològic formant [[Congost (hidrografia)|gorges]] corresponen a trams que travessen els materials durs, solubles i permeablesde [[calcària|calcàries]], materials que no han permès fer una vall més àmplia com les que n'hi ha als trams per on el riu travessa la calcària. A causa del procés de [[karst]]ificació, en molts punts, l'aigua forada la calcària formant així coves i grutes com la Cova del Palomar i la Gruta dels Gavachos.
<center><gallery>
File:Foz de Biniés - WLE Spain 2015 (3).jpg|Riu Veral Paisatge protegit de les Fozes de Fago i Biniés
Línia 18:
File:Foz de Biniés - WLE Spain 2015 (16).jpg|Foz de Biniés
</gallery></center>
== Fauna == ▼
Les espècies animals són nombroses en aquesta zona. Entre les aigües es poden destacar el [[Gyps fulvus|voltor]], el [[Gypaetus barbatus|trencalòs]], el [[pela-roques]] i el [[Ballester (ocell)|ballester]], totes elles especiïs associades a les zones de rostas. A les zones aquàtiques es troben també el [[Cinclus cinclus|merla d'aigua europea]] i la [[cuereta torrentera]]. ▼
▲Les espècies animals són nombroses en aquesta zona. Entre les aigües es poden destacar el [[Gyps fulvus|voltor]], el [[Gypaetus barbatus|trencalòs]], el [[pela-roques]] i el [[Ballester (ocell)|ballester]], totes elles especiïs associades a les zones de rostas. A les zones aquàtiques es troben també el [[Cinclus cinclus|merla d'aigua europea]] i la [[cuereta torrentera]].
Entre els peixos presents als rius i barrancs es pot destacar la [[
Entre els [[amfibi]]s i [[rèptil]]s, destaquen el [[Tarentola mauritanica|dragó comú]], la [[Psammodromus algirus|sargantana cuallarga]], la [[Elaphe longissima|serp d'Esculapi]], el [[Bufo bufo|gripau comú]] i la [[Rana perezi|granota comuna]].
== Flora ==
La seva flora respon a la seva situació en una zona de transició entre els climes [[clima atlàntic|atlàntic]] i [[clima mediterrani|mediterrani]].
Les zones de més baixa altitud constitueixen un ecosistema mesomediterrani on es troben [[Quercus ilex|alzines]], arbusts com el [[Buxus|boix]] i d'altres espècies com [[Rhamnus alaternus|aladerns]], [[aladern de fulla ampla]], [[terebint]], [[Juniperus oxycedrus|càdec]], [[Colutea arborescens|espantallops]] i [[Euphorbia characias|euforbi mediterrani]].
Els fons de les gorjes constitueixen enclavaments amb microclimes més freds on apareixen exemplars d'[[Quercus ilex|alzines]], [[aladern de fulla estreta]] i [[didalets]].
Altres espècies que es troben en aquest entorn són el [[Pinus sylvestris|pi roig]], procedent de repoblacions degudes a l'acció humana.
A les riberes dels rius i barrancs hi ha [[Sarga (arbre)|salzes grisos i vermells]] que a l'hivern donen color a la zona.
== Referències ==
Linha 43 ⟶ 44:
* [http://www.rednaturaldearagon.com/default.aspx?FolderID=135 Paisaje protegido de las Foces de Fago y Biniés], en Red Natural de Aragón.
* [http://www.rednaturaldearagon.com/files/file/Para%20saber%20m%C3%A1s/PP%20de%20las%20Foces%20de%20Fago.pdf Paisaje natural protegido de las Foces de Fago y Biniés].
* [http://natura2000.eea.europa.eu/Natura2000/SDF.aspx?site=ES2410012 Foz de Binié Natura 2000]
{{ORDENA:Paisatge Protegit De Les Fozes De Fago I Binies}}
| |||