Sant Joan de Vilatorrada: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment i estandardització de plantilles |
neteja de codi Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 54:
També es poden trobar diferents tipus d'ocells:
* ocells rapinyaires diürns: l'[[Aligot comú|aligot]] i l'[[astor]].
▲ - ocells de conreu i plana: la [[perdiu]], el [[picot negre]], la [[garsa]], la [[Gralla (ocell)|gralla]], el [[cotoliu]], la [[Cogullada vulgar|cogullada]], la [[Titella (ocell)|titella,]] les [[Oreneta|orenetes]], el [[pinsà]], el [[pinsà mec]], [[Verderol|verdum]], [[cruixidell]], [[pardal xarrec]], [[Cadernera|caderneres]], [[Gafarró|gafarrons]], [[passerell]]s.
▲ - ocells de bosc: el [[Pícid|pigot verd]], el [[trencapinyes]], el [[Raspinell comú|raspinel]]<nowiki/>l.
▲ - ocells de riu: [[boscarla de canyar]], [[Rossinyol bord|rossinyol bastard]], la [[cuereta blanca]], l'[[oreneta de ribera]].
▲ - altres, tals com: [[rossinyol]], [[oriol]], [[pinsà borroner]], [[verderola]], [[merla]], [[Pit-roig|pit roig]], [[gratapalles]], [[cargolet]], [[corb]], [[Ballester (ocell)|ballester]], [[roquerol]], [[Pardal|pardal comú]] o el [[Colom (ocell)|colom domèstic]].
== Història ==
Linha 92 ⟶ 86:
Una segona delimitació fou redactada a conseqüència de la destrucció de la ciutat de Manresa l'any 999 per les forces d'[[Abd-al-Aziz al-Mansur|Al-Mansur.]]
=== Baixa edat mitjana, del s. XI a XV: feudalització
Durant els segles XI al XV, el [[mas]] va ser la forma predominant de poblament, tot i que com a focus d'atracció de nous pobladors es construïren les esglésies que més tard esdevingueren esglésies parroquials i nuclis de formació dels pobles; així doncs en el cas de Sant Joan de Vilatorrada foren les esglésies de Sant Martí de Torroella i l'Església vella de Sant Joan de Vilatorrada (ubicada al Mas Sant Joan), que depenien respectivament del [[Sant Benet de Bages|Monestir de Sant Benet de Bages i]] de la [[Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa|Canònica de Santa Maria de Manresa]]. Els indicis de l'existència de topònims significatius els trobem en documents que daten: Església de Sant Martí de Torruella (1022), Santa Maria de Joncadella (1031), Mas Sant Joan (1032) i Mas Vilatorrada (1038).
Linha 110 ⟶ 104:
A partir de primers del {{segle|XX}} l'agricultura anirà perdent la seva importància davant la indústria. A mesura que va depenent de la mecanització minven progressivament el conreu de la [[vinya]] i el de l'[[olivera]], quedant el conreu del cereal ([[ordi]] principalment) molt lligat a la fabricació de pinsos. En el decurs dels primers tres quarts del {{segle|XX}} la població de Sant Joan creix de manera exorbitant, degut principalment a un creixement natural elevat i als fenòmens migratoris. Cap als anys cinquanta i fins entrats els setanta i a conseqüència del Pla General d'Estabilització del 1959 comença la segona fase d'industrialització i es produeix la segona onada immigratòria - principalment persones procedents d'[[Andalusia]] i [[Castella]]- que acaba configurant un panorama d'una població elevada (1.652 hab. el 1950 i 6.880 hab. el 1975) i molt heterogènia quant al seu origen (segons dades de l'any 1975: 24% nascuts al poble, 38% a la resta de Catalunya, 29% a Andalusia, 5% a Castella i 4% en altres indrets). A partir d'aquest any començarà una davallada del fet immigratori motivada per una crisi econòmica important i l'arribada al món del treball dels nombrosos joves nascuts cap als anys seixanta. No obstant això, la població ha crescut a un ritme pausat però sostingut (1980: 7.521 hab., 1990: 7.963 hab., 1995: 8.995 hab.).
Les fàbriques tèxtils, a partir dels anys seixanta van entrar en un llarg procés d'agonia que conclou l'any 1977 amb el tancament de la més gran de totes, la fàbrica Gallifa, avui recuperada com a centre cultural i símbol d'una etapa que ja és història. La fàbrica [[Pirelli
La indústria tèxtil, però, va sobreviure les escomeses de la crisi i Tèxtil Riba va saber dinamitzar primerament la fàbrica del Mig o fàbrica Burés (1958) i convertir-la en una indústria moderna en unes noves instal·lacions (1972) al sector nord del poble.
Linha 117 ⟶ 111:
==== La Fossa de la Guerra Civil ====
[[Fitxer:Fosa de la Guerra Civil-Camí de lesTorress.JPG|miniatura|'''Fosa de la Guerra Civil-''' Camí de les Torres--''Sant Joan de Vilatorrada'']]
El mes d'abril de l'any 2008 la Direcció General de Memòria Democràtica del Departament d'Interior, Relacions institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya va presentar públicament una investigació que comptava 79 foses comunes a Catalunya, de les quals dues es troben a la comarcal del Bages: una a Manresa i l'altra a Sant Joan de Vilatorrada.
Linha 200 ⟶ 193:
* [[Església de Sant Joan de Vilatorrada]]
* [[Sant Daniel de Palou]]
==== Fàbrica de Cal Gallifa ====
{{AP|Fàbrica de Cal Gallifa}}
| |||