Palestra: diferència entre les revisions

La palestra era una entitat emblemàtica de la societat grega, en què l'especial significat de la competició atlètica –i, per extensió, de la bellesa física– es traduïa en la importància de l'edifici per ell mateix. La pràctica específica de la lluita, que tenia una gran consideració entre els grecs, atorgava encara més rellevància a la palestra. La lluita, de fet, era un dels esports més antics i més difosos arreu del món grec.

L'[[Arquitectura grega clàssica|arquitectura]] de la palestra, tot i que permetia lleugeres variacions, seguia un estàndard determinat. Essencialment, la palestra consistia en un edifici de planta rectangular construït al voltant d'un pati porticat amb habitacions adjacents. Aquestes cambres podien albergar una gran varietat de funcions, ja que servien per banyar-se, jugar a pilota, vestir-se i despullar-se, asseure's a xerrar, observar o aprendre, o emmagatzemar oli, pólvores o equipament atlètic. [[Vitruvi]], en el seu llibre ''De Architectura'', és una de les fonts més importants de l'antiguitat sobre aquesta mena d'edificis i ens forneix molts detalls del que ell anomena la ''palaistra'', a la manera grega. Encara que alguns trets específics de les seves descripcions no es corresponen sempre amb l'evidència de les restes arquitectòniques que han arribat fins a nosaltres, probablement perquè escrivia pels volts de l'any [[27 aC]], el seu relat ens proporciona una visió del disseny general i dels usos d'aquesta mena d'espais. Tal com la descriu Vitruvi, la palestra tenia forma quadrada o rectangular, amb columnes entorn de tots quatre costats, a manera de pòrtic. El pòrtic de la banda nord de la palestra era el doble de fondo, per tal de protegir millor els de dins contra les inclemències del temps. Al llarg dels costats menys fondos s'alçaven sales espaioses (''exedrae''), amb seients per dedicar-se a tasques intel·lectuals i reflexives, i el costat més fondo es dividia en una àrea per a les activitats dels joves (''ephebeum''), una per entrenar-se pegant contra els sacs (''coryceum''), una cambra per a l'aplicació de pólvores diverses (''conisterium''), una per als banys freds, i un magatzem per a l'oli (''elaeothesium'').