Estiba: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 62:
** Evitar els empatxos.
** Tenir en compte l'accés a les diverses partides i la seva manipulació.
 
== Estiba medieval a Catalunya ==
Els vaixells mercants catalans havien de complir algunes normes a l’hora d’estibar les mercaderies.
=== Seguretat ===
==== Ordinacions de Barcelona, per Jaume I (1258) ====
*Transcripció d'Antoni de Capmany
''V. Item : Ordinamus quòd aliqua barcha de viagio non carriget, nec mittat aliquas merces de vivo en sus, & si carricabit de mercibus de penso non audeat carricare nisi quousque ad mediam '''tabulam de contoval''' & quòd dominus ipsius barchae ducat ipsam barcham amarinatam & apparatum, sicut erit comprehensum inter ipsum dominum & mercatores de quibus erunt ipsae merces; & si dicti mercatores timebunt se pignorari in aliquo loco, dominus ipsius barchae non intret neque se divertat cum dicta barcha in dicto loco suspecto pignorandi sine voluntate dictorum mercatorum. Praeterea unaquaeque barcha teneatur defferre duas ballistas cum suis apparamentis, & centum tractas & duos clypeos ; & quilibet marinarius teneatur defferre unam lanceam, & unum ensem, vel penatum. Et si praedicti domini barcharum praedicta infringerint, sustineant poenam decem solidorum''.<ref name="Montpalau1779">{{ref-llibre|autor=Antonio de Capmany Surís y de Montpalau|títol=Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona publicadas... y dispuesta por D. Antonio de Capmany y de Montpalau...|url=http://books.google.cat/books?id=STtb3V0U95EC&pg=PA25|any=1779|editorial=En la imprenta de D. Antonio de Sancha|pàgines=25–}}</ref>
 
*Traducció al castellà d'Antoni de Capmany
''Mandamos: que ninguna barca de viage cargue ni meta mercaderías algunas más arriba del vivo: y si cargare géneros de peso, no pueda cargar sino hasta la '''tabla media de cantoval''' y que su patrón lleve el buque marinado y aparejado, conforme á lo convenido entre él y los mercaderes cuyos fueren los generos. Y si dichos mercaderes temiesen embargo en algun lugar, el patron de la barca no entrará alli; ni se entretendrá con ella en el referido parage sospechoso de embargo, sin voluntad de dichos mercaderes. Además, cada barca deberá llevar dos ballestas con sus aparejos, cien dardos,y dos paveses, y cada marinero una lanza y una espada ó sable. Y si los dichos patrones de barcas quebrantaren
las referidas cosas, sufrirán la multa de diez sueldos.'' <ref name="MONTPALAU1791">{{ref-llibre|autor=Antonio de CAPMANY y de MONTPALAU|títol=Código de las costumbres marítimas de Barcelona|url=http://books.google.cat/books?id=CA79u3KTKwcC&pg=RA1-PA17|any=1791|editorial=Antonio de Sancha.|pàgines=1–}}</ref>
=== Integritat de les mercaderies ===
Segons el [[Llibre del Consolat de Mar]] , capítol 74, una de les maneres d’estibar les mercaderies és “a trau”. El patró de nau ha de posar estibadors competents que els mercaders hauran de pagar.
Aparentment Capmany va interpretar malament aquest procediment. Auguste Jal va indicar que els traus eren una mena de plataformes que mantenien la càrrega separada de la coberta de bodega, impedint que una quantitat moderada d’aigua amarés les mercaderies.
 
== Vegeu també ==