Panarabisme: diferència entre les revisions

El panarabisme és una ideologia política pròpia del '''[[nacionalisme àrab]]''' que propugna que tots els pobles [[àrabs]] conformen una única [[nació]] i que han de caminar cap a la seva unitat [[política]].

 

===Els orígens del Panarabisme ===

[[Fitxer:arab_world.png|miniatura|El món àrab. Les zones acolorides en verd clar són aquelles en les quals existeixen importants minories no àrabs. Les zones ratllades corresponen a països considerats àrabs tot i que els arabòfons són una minoria de la seva població.]]

 

 

===La guerra de Suez: L'auge del panarabisme===

Una de les mesures més polèmiques preses per [[Gamal Abdel Nasser|Nasser]] va ser la nacionalització del [[Canal de Suez]] el [[1956]]. Aquest fet va provocar la decisió de [[França]] i [[Gran Bretanya]] d'[[Guerra de Suez|intervenir militarment]] per assegurar-se del control de l'estratègic canal. Aquesta intervenció es va realitzar sense consultar els [[EUA]], car tot just acabada la [[II Guerra Mundial]], les antigues metròpolis es tenien a si mateixes en certa consideració. Les tropes britàniques, israelianes i franceses, es van desplegar en la zona i van assolir una sèrie d'importants victòries.

 

La [[RAU]], per les seves sigles, es va iniciar amb la unió d'Egipte i Síria, el 1958, sota la presidència del president egipci, [[Gamal Abdel Nasser]]. Es va intentar cooptar [[Líbia]], [[Sudan]] i el [[Iemen]]. Les negociacions, però, no arribaren a bon port. Tres anys després, el 1961, la RAU fou dissolta. En foren causes principals el fet que, com que Egipte i Síria eren disconexes, no tenien frontera comuna, l'una a l'Àfrica i l'altra a l'Àsia. I el rau-rau entre nombrosos dirigents siris, que sospitaven que es tractava, de fet, d'una simple operació d'annexió del seu país a Egipte. Tanmateix, el nom RAU fou la denominació oficial de l'Egipte fins a la mort de Nasser, el 1970.

 

[[Nasser]] era sotmès a múltiples pressions: com que era líder carismàtic, tenia sobre seu l'exigència de tot el món àrab d'acabar amb el problema palestí, fet que, per a alguns sectors, implicava deslligar un enfrontament armat amb Israel. D'altra banda, els dirigents israelians percebien com un perill que Nasser pogués unir els atomitzats països àrabs de la zona sota una estructura estatal única, i també que pogués convertir-se en un nou [[Atatürk]], raó per la qual alguns sectors propugnaven buscar l'enfrontament armat i derrotar-lo, per provocar la seva caiguda. Aquestes tensions van dur el [[1967]] a la [[Guerra dels Sis Dies]], i sobre els seus desencadenants hi havia diverses interpretacions. Aquesta guerra fou, en qualsevol cas, un fracàs militar enorme per al bàndol àrab (format per [[Egipte]], [[Síria]] i [[Jordània]]), que va ser obligat a rendir-se sofrint grans pèrdues.

 

Aquesta desfeta va marcar el final del panarabisme, car la població àrab es va sentir tan defraudada pels resultats de la guerra de [[1967]], com ho va estar en la de [[1947]], de manera que llavors l'opinió pública es va radicalitzar, aquesta vegada al voltant de moviments [[fonamentalisme musulmà|islamistes]] com el que acabaria el [[1979]] amb el [[xa]] de [[Pèrsia]].

 

El règim inaugurat a [[Líbia]] per [[Muammar al-Gaddafi]] el [[1969]] va ser també panarabista (encara que tardanament) i va intentar la unió de Líbia amb [[Egipte]], després amb [[Tunis]] i finalment amb [[Marroc]]. El panarabisme subsisteix avui com a ideologia oficial en alguns Estats com Síria o Líbia, però, en termes generals, ha estat substituït pels nacionalismes locals i per un cert ressorgir del panislamisme de la mà dels grups [[fonamentalisme musulmà|islamistes]].

 

Tradicionalment, des de la [[Rebel·lió Àrab]], els països àrabs relacionats amb el panarabisme han usat uns colors comuns en les seves banderes simbolitzant la nació àrab: vermell, negre, blanc i verd. Aquesta combinació de colors representa la unió dels àrabs d'orient a través dels colors dels tres grans califats que han marcat la història dels pobles àrabs: el [[verd]] fou el de l'estendard utilitzat en l'època dels [[califes ben guiats]] i també pel [[califat fatimita]]; el blanc va ser utilitzat per la [[dinastia omeia|califat omeia]]; el negre va ser el color del califat [[abbàssida]]; el vermell del triangle simbolitza la sang dels màrtirs i també va ser el color de la [[dinastia haixemita]], conductors de la revolta i nous unificadors dels àrabs.

 

En l'original bandera de la rebel·lió àrab, més endavant es canviaria l'ordre de les franges blanca i verda. El disseny ha sobreviscut en banderes com la de [[Bandera del Iemen|Iemen]], [[Bandera d'Egipte|Egipte]], [[Bandera de Sudan|Sudan]], [[Bandera d'Iraq|Iraq]], [[Bandera de Síria|Síria]], [[Bandera de la República Àrab Saharaui Democràtica|Sahara Occidental]], [[Bandera de Jordània|Jordània]] i [[Bandera de Palestina|Palestina]] (idèntica aquesta última a la segona versió de l'original).

 

* [[Panafricanisme]]