Diferència entre revisions de la pàgina «Paracaigudes»

5 octets eliminats ,  fa 4 mesos
m
neteja i estandardització de codi
(Es desfà la revisió 23350534 de 92.176.141.234 (Discussió))
Etiqueta: Desfés
m (neteja i estandardització de codi)
 
== Paracaigudes esportiu ==
Els paracaigudes esportius moderns tenen forma rectangular o el·líptica i consten de dues capes de tela, una de superior i una altra d'inferior unides per segments verticals de tela que separen l'ala en cel·les. La majoria dels paracaigudes moderns són de 9 o 7 cel·les. Una varietat d'altes prestacions són els anomenats en [[anglès]] ''cross braced'', on cada cel·la està, a més a més, subdividida. Pel costat frontal, la vora d'atac, existeixen boques que permeten al paracaigudes omplir-se d'aire i posar-se rígides formant l'ala en si. Per la seva part posterior, la vora de fuga, estan tancades per impedir la sortida de l'aire.
 
S'elaboren amb dos tipus de tela que poden ser combinades: F-111 o porosa i ZP o zero porositat. Els conductors són les cordes o línies que el paracaigudista subjecta amb la mà i controla canviant l'angle posterior esquerre o dret del paracaigudes; manipulant els dos alhora el paracaigudes frena la seva velocitat horitzontal i vertical durant breus moments abans d'entrar en una pèrdua o ‘’stall’’. En els paracaigudes d'altes prestacions és en tirar al mateix temps dels dos conductors quan el paracaigudes avança a màxima velocitat i es pot aconseguir, fins i tot, l'ascens de l'ala i del paracaigudista. Els principis dels paracaigudes de salt B.A.S.E. i tàndem són els mateixos però amb les variants necessàries.
[[Fitxer:Leonardo da Vinci parachute 04659a.jpg|miniatura|<center>Model de paracaigudes basat en el disseny de Leonardo da Vinci.]]
El primer intent conegut de llançar-se en paracaigudes va tenir lloc a [[Còrdova]], Espanya, l'any [[852]], amb èxit parcial, ja que [[Abbàs ibn Firnàs]],<ref name=Poore>{{ref-llibre|cognom=Poore|nom=Daniel|llengua=anglès|títol=A History of Early Flight|lloc=Nova York|editorial=Alfred Knopf|any=1952}}</ref><ref name=Smithsonian>Smithsonian Institution. Manned Flight. Pamphlet 1990.</ref><ref>{{ref-web|nom=David W.|cognom=Tschanz|url=http://www.islamonline.net/english/science/2003/05/article04.shtml|títol=Flights of Fancy on Manmade Wings|editor=IslamOnline.net}}
</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.fi.edu/wright/again/wings.avkids.com/wings.avkids.com/Book/Vehicles/advanced/parachutes-01.html|títol=Parachutes|editor=Franklin Institute|publicació=The National Business Aviation Association|llengua=anglès|any=1997|consulta=25 de desembre de 2013}}</ref><ref>{{ref-notícia |títol='Abbas Ibn Firnas |nom=John H.|cognom=Lienhard |obra=The Engines of Our Ingenuity |publicació=The Engines of Our Ingenuity|network=NPR |agència=KUHF-FM Houston |data=2004 |url=http://www.uh.edu/engines/epi1910.htm|consulta=25 de desembre de 2013|llengua=anglès}}</ref> l'home que va saltar, va sofrir algunes ferides en caure. L'ús del paracaigudes també va ser suggerit al segle {{versaleta|XVI}} per [[Leonardo da Vinci]] quan vivia a [[Milà]].
 
Al llarg de la història hi ha hagut molts altres intents fallits. El primer paracaigudes pràctic va ser inventat el [[1783]] per Louis-Sébastien Lenormand. L'aeronauta francès [[Jean-Pierre Blanchard]] va deixar caure un [[gos]] equipat amb un paracaigudes des d'un globus el [[1785]], i el [[1793]] va assegurar haver realitzat el primer descens humà amb èxit utilitzant un paracaigudes. D'ara endavant, els paracaigudes es van convertir en un element habitual de l'equipament dels passatgers dels globus aerostàtics, i després de la [[Primera Guerra Mundial]] es van adoptar com sistemes de seguretat per als pilots i els passatgers dels avions.
A Catalunya, l'escola de paracaigudisme esportiu [[Skydive Empuriabrava]], d'[[Empuriabrava]], és de les més conegudes d'Europa.
 
== Vegeu també ==
* [[Vestit ala]]
* [[Caiguda lliure]]
* [[Paracaigudisme]]
* [[Despreniment (paracaigudisme)]]
* [[Nicholas Alkemade]]
1.982.282

modificacions