Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la plantilla autoritat |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 3:
== Història de protecció del parc<ref>{{Ref-web|url = http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/garrotxa/coneixeu-nos/historia-proteccio-parc/|títol=Secció web i enllaços a documents interessants sobre la Història de protecció del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa|consulta = 17 novembre 2014|llengua = català|editor = Generalitat de Catalunya. Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.|data = 03-03-2014}}</ref> ==
El creixement urbà i industrial que va experimentar la regió durant els anys setanta va comportar tot un seguit d'agressions greus que van <strong>amenaçar seriosament</strong> el conjunt dels seus valors naturals. Així van començar a mobilitzar-se diferents sectors de la societat, una mobilització que va culminar l'any 1976 amb la creació de l'activa Comissió Promotora per a la Protecció de la Zona Volcànica i amb la celebració, un any després, de la cloenda de la Campanya per a la Salvaguarda del Patrimoni Natural dels Països Catalans, organitzada pel Congrés de Cultura Catalana.
Finalment, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei 2/1982, de 3 de març, de protecció de la zona volcànica de la Garrotxa, que declarava Paratge Natural d'Interès Nacional la zona volcànica de la Garrotxa, amb la finalitat d'atendre la conservació de la seva flora, la seva constitució geomorfològica i la seva especial bellesa, i en atenció al caràcter singular del territori (art. 1). Així mateix, declarava una vintena de reserves integrals d'interès geobotànic, amb la finalitat d'evitar-hi qualsevol acció que pogués reportar la destrucció, el deteriorament, la transformació o la desfiguració de la seva geomorfologia o de la seva flora (art. 2). El Decret 71/1986, de 13 de febrer, sobre aprovació de la concreció topogràfica dels límits del parc natural i de les reserves naturals de la zona volcànica de la Garrotxa, descriu el perímetre exterior del parc i les parcel·les i les subparcel·les cadastrals incloses dins les reserves naturals.
La Llei 12/1985, d'espais naturals de Catalunya, va <strong>reclassificar</strong> el Paratge Natural d'Interès Nacional en parc natural i les reserves integrals d'interès geobotànic en reserves naturals (disposició final 1a). La mateixa llei indica que l'objectiu bàsic dels parcs naturals és la protecció de valors naturals qualificats per tal d'aconseguir-ne la conservació d'una manera compatible amb l'aprofitament ordenat de llurs recursos i l'activitat de llurs habitants (art. 25). L'objecte de les reserves naturals, en canvi, és la preservació íntegra del conjunt d'ecosistemes naturals que contenen o d'alguna de les seves parts (art. 24).
El primer <strong>Pla Especial de Protecció</strong> del parc natural va ser aprovat el 1994 i el vigent se n'ha aprovat el 2010 per l'Acord de govern 161/2010 (DOGC 5735, 15/10/2010). El Pla Especial és el principal instrument d'ordenació del territori del parc i de l'aprofitament dels seus recursos. És la figura urbanística que regula els usos permesos en cada zona d'acord amb les atribucions que li confereix la Llei del sòl, i d'aquest Pla es deriven els criteris i les línies d'actuació que cal desenvolupar.
Línia 15:
<strong>Tipus de vulcanisme: </strong>[[vulcanisme]] intraplaca de tipus alcalí originat per magmes basàltics i basanítics relacionats amb el [[rift]] europeu. L'edat està compresa entre els 5.000-7.000<ref name=":0" /> anys i els 700.000 anys.
<strong>Activitats eruptives: </strong>les activitats que generen el productes volcànics en aquesta zona són: a) Efusiva - colades de lava, b) [[Freatomagmàtica]] - interacció aigua i magma - onades i colades piroclàstiques - cràters d'explosió i c) [[Estromboliana]] - cons d'escòries - dipòsits de caiguda.
<strong>Valors geològics:</strong> a) [[Volcans]] (40 volcans catalogats, amb 10 cràters d'explosió freatomagmàtica ([[Volcà de Can Tià|Can Tià]], [[Volcà de la Garrinada|Garrinada]], [[Volcà de Santa Margarida|Santa Margarida]], [[Volcà del Traiter|El Traiter]], el Racó...) ben conservats i 23 cons d'escòries producte de l'activitat estromboliana ben conservats ([[Croscat]], [[Montsacopa]], [[Volcà de les Bisaroques|Bisaroques]], [[Volcà de Rocanegra|Rocanegra]]...), b) Colades de lava i morfologies associades (més de 20 colades de lava, una d'aquestes és la colada en blocs més ben conservada de la península Ibèrica ([[Fageda d'en Jordà]])), 81 tossols<ref>{{Ref-publicació|cognom = Planagumà Guàrdia|nom = Llorenç|article = |publicació = Els Tossols del Bosc de Tosca.|url = http://catalegbeg.cultura.gencat.cat/iii/encore/record/C__Rb1517967|data = 17 novembre 2014|pàgines = 1 disc òptic (DVD) (15 min.)|any = 2013}}</ref> ( turonets originats per la interacció de zones humides amb les colades) i llacs de resclosa volcànica reblerts pels sediments que transporten els rius i torrents (la [[Vall d'en Bas]] és l'exponent més important d'aquest tipus de morfologies de tot l'estat espanyol) c) Dipòsits (en tot el parc es localitza tot un espectre de dipòsits volcànics producte d'erupcions estrombolianes i, sobretot, freatomagmàtiques, on la diversitat de dipòsits d'aquestes característiques és dels més rics d'Europa. Les colades de lava són un tipus de dipòsits interessants) i d) Afloraments (50 afloraments d'interès que conserven i il·lustren els dipòsits i processos volcànics existents en el parc (La Pomareda, grederes del [[Croscat]], gredera Can Tià, [[Boscarró]], [[cinglera de Castellfollit de la Roca]]...).
=== Paisatge ===
| |||