Diferència entre revisions de la pàgina «Parc d'atraccions de Montjuïc»

m
neteja i estandardització de codi
m (Tipografia)
m (neteja i estandardització de codi)
 
{{Infotaula d'organització
| fundador = [[José Antonio Borges Villegas]]
}}
El '''[[parc d'atraccions]] de Montjuïc''' va ésser inaugurat el 18 de juny del [[1966]]<ref>{{Ref-web|títol=Montjuïc, 50 anys després de la inauguració del parc d'atraccions - 18 juny 2016|url=http://www.elpuntavui.cat/societat/article/978075-montjuic-50-anys-despres-de-la-inauguracio-del-parc-datraccions.html|consulta=2019-04-30|llengua=|cognom=|editor=Punt Avui|data=18-6-2016}}</ref> i va romandre en funcionament durant 32 anys, fins al setembre del 1998. Era ubicat a la [[ciutat]] de [[Barcelona]], a la [[muntanya]] de [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]], en un punt on actualment hi ha els [[Jardins de Joan Brossa]], prop del [[castell de Montjuïc]].
 
L'espai que ocupava corresponia en part als terrenys d'un antic destacament militar d'artilleria de costa anomenat "Álvarez de Castro" instal·lat el 1897, a les restes d'un anterior parc d'atraccions anomenat Maricel (1930-1936) i a diverses barriades de barraques, entre les quals destaquen [[Maricel]] i Tres Pins. Tot va ser enderrocat per procedir a les obres del nou parc d'atraccions.<ref name=":0">{{Ref-web|títol=Tornada a les atraccions de Montjuïc 20 anys després|url=https://cat.elpais.com/cat/2018/10/12/catalunya/1539369164_229008.html|data=2018-10-12|consulta=2019-04-30|llengua=|nom=Alfonso L.|cognom=Congostrina|editor=El País}}</ref>
 
La seva construcció, de caràcter semi-privat, fou promoguda i duta a terme per l'empresari veneçolà [[José Antonio Borges Villegas]],<ref>{{Ref-web|títol=Parc d'atraccions de Montjuïc, 20 anys d'un trist adeu, per Carles Cols|url=https://www.elperiodico.cat/ca/barcelona/20180929/aniversari-tancament-parc-atraccions-montjuic-7060568|data=2018-09-29|consulta=2019-04-30|llengua=|nom=Carles|cognom=Cols|editor=El Periódico}}</ref> que —després d'un acord amb l'[[ajuntament de Barcelona]]— disposà d'una concessió per a l'explotació dels terrenys del parc per a 30 anys. Borges ja tenia experiència en la direcció d'aquesta mena d'instal·lacions, i fins aleshores havia dirigit, entre altres, el [[parc Coney Island]] a [[Caracas]] (cal no confondre'l amb el Coney Island de [[Nova York]]).<ref name=":0" />
 
Inaugurat parcialment el [[23 de juliol]] del [[1966]], el parc d'atraccions de Montjuïc tingué una gran acollida per part de la ciutat i dels turistes que la visitaven, i així es convertí en un gran atractiu. Va arribar a comptar amb més de 40 atraccions de tota mena, a més d'un teatre-auditori on se celebraven diferents actuacions d'artistes de renom o festivals variats. L'èxit del seu funcionament, des dels seus inicis, pot vincular-se directament als espectacles que es feien en aquest teatre —accessibles amb la simple adquisició de l'entrada al parc— i, especialment, al tipus d'atraccions mecàniques que en el seu moment van ser una veritable revolució respecte a les que es coneixien fins aleshores —com la ''Coctelera'', la ''Gran Muntanya Russa'', el ''Loco Ratón'' o el ''Zig-Zag''. A finals dels anys seixanta, el parc es va donar per acabat, tot i que havia certes diferències amb el projecte original.
Cap al 1973, l'espanyol [[Carlos Merino]] es va fer càrrec del parc d'atraccions de Montjuïc, i aprofità per reacondicionar-ne la infraestructura i les instal·lacions, i per muntar noves atraccions que engrandiren l'oferta del parc. Una profunda remodelació que inclogué l'entrada d'algunes de les atraccions més mítiques del parc —com el ''Pulpo'', ''Amor Express'', ''El Barco Mississippi'' o ''Noriavisión'', aquesta darrera la roda de fira més alta dels Països Catalans que s'havia instal·lat fins al moment.
 
El parc va seguir gaudint d'un èxit de referència, però —cap a la dècada de 1990– la moda dels nous parcs temàtics va començar a arraconar-lo, i només la instal·lació d'una espectacular muntanya russa anomenada ''Boomerang'' aconseguí mantenir el nivell durant una temporada. Malgrat tot, la falta d'inversions provocada per la proximitat de la fi de la concessió, va anar fent-ne disminuir el nombre de visitants. En aquesta situació, els posteriors desacords entre l'empresa i l'ajuntament l'abocaren a la clausura definitiva, el [[27 de setembre]] del 1998.<ref>{{Ref-web|títol=Tancament del Parc d’Atraccions de Montjuïc {{!}} enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/cronologia/Tancament-del-Parc-dAtraccions-de-Montjuic|consulta=2019-04-30|llengua=|editor=Enciclopedia Catalana|data=}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Martí Font|nom=José María|article=Las atracciones de Montjuïc cerrarán después del verano|publicació=El País|llengua=castellà|url=https://elpais.com/diario/1998/08/21/catalunya/903661639_850215.html|data=1998-08-21|lloc=Madrid|pàgines=|issn=1134-6582}}</ref>
 
En tancar-se, el parc d'atraccions de Montjuïc fou immediatament desmantellat, i se'n retiraren les atraccions que podien aprofitar-se. El ''Boomerang'' va acabar en un parc d’atraccions de Nova Orleans fins que va arrasar-lo el Katrina el 2005, i el ''Ciclón'' va anar a parar a unes atraccions de Platja d’Aro.<ref name=":0" /> Després d'uns anys d'abandonament, els terrenys varen ésser acondicionats per tal d'ubicar-hi els actuals [[Jardins de Joan Brossa]], inaugurats l'any [[2003]].
== Enllaços externs ==
* [https://web.archive.org/web/20130616154652/https://www.atraccionesmontjuic.es.tl/ http://www.atraccionesmontjuic.es.tl/]
* {{Ref-web|títol=El parc d’atraccions més popular de Barcelona|url=https://beteve.cat/general/arxiu-73-el-parc-datraccions-mes-popular-de-barcelona/|data=2015-10-13|consulta=2019-04-30|llengua=|editor=Betevé}}
 
{{autoritat}}
1.926.005

modificacions