Partisans (Iugoslàvia): diferència entre les revisions

| mida = [[Exèrcit]]

Els '''partisans''' [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|iugoslaus]] van ser la principal força de resistència contra les [[potències de l'Eix]] als [[Balcans]] durant la [[Segona Guerra Mundial]]. Amb la denominació oficial d'''<nowiki/>'<nowiki/>''Exèrcit Popular d'Alliberament i Separació Partisana de Iugoslàvia''''' (''Narodno-oslobodilačka vojska i partizanski odredi Jugoslavije''),<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = Trifunovska|nom = Snežana|títol = Yugoslavia Through Documents: From Its Creation to Its Dissolution.|url = |edició = |llengua =anglès|data = |editorial = Martinus Nijhoff Publishers|lloc = |pàgines = Pàg. 209|isbn = }}</ref> els partisans iugoslaus van ser comandats directament per [[Josip Broz Tito]] i el politburó del [[Partit Comunista de Iugoslàvia]]. El seu objectiu principal era l'alliberament de l'ocupació de l'Eix i la creació un estat [[Socialista]] a Iugoslàvia. El Partit Comunista de Iugoslàvia va intentar aglutinar diversos grups ètnics del país, per la preservació dels drets de cada grup. Els objectius del moviment de resistència rival, els [[Txètniks]], d'ideologia tradicionalista i conservadora eren la permanència en el poder de la monarquia Iugoslava, així com garantir la seguretat de la població ètnica sèrbia, i la creació d'una [[Gran Sèrbia]]. Els dos moviments van estar enfrontats des del principi, però a partir de l'octubre de 1941 les relacions van degenerar en un conflicte a mesura que els txètniks evitaven l'enfrontament amb els forces ocupants o hi col·laboraven.

Van ser una força [[Guerrilla|guerrillera]] durant els tres primers anys del conflicte. Amb el creixement de la seva eficàcia i suport popular, des de la segona meitat de [[1944]], el total de forces partisanes era de més de 650.000 homes i dones organitzats en quatre exèrcits i 52 divisions, que van participar en una guerra més de tipus convencional. L'abril de 1945 ja sumaven més de 800.000 combatents.<ref>''[http://www.vojska.net/eng/world-war-2/yugoslavia/army/ Armies of Yugoslav Partisans and Yugoslav Army]'', Vojska.net (accés 02-11-09)</ref>

Després de la invasió de Iugoslàvia per part de les Potències de l'Eix el 1941, va sorgir el moviment, com a l'oposició militar contra les forces de l'Eix.

Les forces de l'Eix respongueren amb diferents operacions antipartisanes, que cercaven liquidar els principals contingents guerrillers. Fins a set grans ofensives tractaren de liquidar els partisans i eliminar la seva direcció, però tot i la superioritat numèrica i d'armaments de les forces alemanyes, italianes i de al dictadura feixista croata, totes elles fracassaren, i el moviment aconseguí refer-se i reforçar-se després de cadascuna d'elles, recuperant i estenent territoris alliberats.