Igorot: diferència entre les revisions

'''Igorot''', (tagalog:que en [[tagal]] significa “muntanyenc”) és qualsevol grup ètnic de les muntanyes del nord de [[Luzon]], a les [[Filipines,]]. totsTots ells mantenen o han mantingut fins fa poc la seva tradició i forma de vida tradicionals. Alguns viuen als boscos tropicals dels contraforts, però la majoria viuen a zones de praderies accidentades i pinedes. Els primers igorot comptaven uns 1,5 milions a principis del {{segle |XXI}}. Les seves llengües pertanyen al subgrup del nord de Luzon de les [[llengües filipines]], que pertanyen a la família austronèsia[[austronèsica]] (malaio-polinèsia[[Llengües malaiopolinèsies|malaiopolinèsia]]).

Els endònims[[endònim]]s ''ifugao'' o ''ipugao'' (que també signifiquen "gent de muntanya") s'utilitzen amb més freqüència dinsentre delsels mateixos igorots, ja que alguns consideren que l'igorotel ésterme una“igorot” micaés pejoratiu<ref name="ember">{{Ref-llibre|cognom=Carol R. Ember|títol=Encyclopedia of sex and gender: men and women in the world's cultures, Volume 1|editorial=Springer|any=2003|pàgines=498|isbn=978-0-306-47770-6|url=https://books.google.com/books?id=XUAsskBg8ywC&lpg=PA498&dq=Ifugao&pg=PA498#v=onepage&q=Ifugao&f=false}}</ref>, excepte pels ibaloy.<ref>http://www.plarideljournal.org/article/ibaloys-reclaiming-baguio-role-intellectuals/</ref>

Els igorots es poden dividir aproximadament en dos subgrups generals: el grup més gran viu al sud, al centre i a l'oest, i és molt adepte a l'agricultura, al [[cultiu deen feixes]]; el grup més petit viu a l'est i al nord. Abans de la [[Capitania General de les Filipines|colonització espanyola de les illes]], els pobles ara inclosos en el terme no es considerava que pertanyien a una sola ètnia cohesionada.<ref name="ember">{{Ref-llibre|cognom=Carol R. Ember|títol=Encyclopedia of sex and gender: men and women in the world's cultures, Volume 1|editorial=Springer|any=2003|pàgines=498|isbn=978-0-306-47770-6|url=https://books.google.com/books?id=XUAsskBg8ywC&lpg=PA498&dq=Ifugao&pg=PA498#v=onepage&q=Ifugao&f=false}}</ref>

Els bontoc viuen a la riba del riu Chico a la província de la Muntanya Central ([[Regió Administrativa de la Cordillera]]) a l’illa de [[Luzon]]. Parlen [[bontoc]] i [[ilocano]]. Antigament practicaven la caça de caps (''head-hunting'') i tenien tatuatges corporals distintius. El bontoc descriu tres tipus de tatuatges: el ''chak-lag′'', el cofre tatuat del prenedor del cap; ''pong′-o'', els braços tatuats d’homes i dones; i ''fa′-tĕk'', per a tots els altres tatuatges d’ambdós sexes. Les dones es tatuaven només als braços.

L’estructura social dels bontoc solia estar centrada al voltant de les sales de poble (''ato'') que comprenen d’entre 14 i 50 habitatges. Tradicionalment, homes joves i dones vivien als dormitoris i menjaven àpats amb les seves famílies. Això va canviar gradualment amb l’arribada del [[cristianisme]]. En general, però, es pot dir que tots els bontoc són molt conscients de la seva pròpia manera de viure i no estan massa desitjosos de canviar.

Els ibaloi (també ibaloy i nabaloi) i kalanguya (també kallahan i ikalahan) són un dels pobles indígenes de les [[Filipines]] que viuen majoritàriament a la part sud de [[Benguet]], situada a la [[Regió Administrativa de la Cordillera|Cordillera]] del nord de Luzon, i a [[Nova Biscaia]] a la regió de la [[vall delde Cagayan]]. Tradicionalment eren una societat agrària. Molts dels habitants d'Ibaloi i Kalanguya continuen amb l'agricultura i el cultiu de l'arròs.

La seva llengua materna pertany a la branda de [[llengües malaiopolinèsies]] de la família de les [[llengües austronèsiques]] i és propera a la llengua [[pangasinan]], principalment parlada a la província de Pangasinan, valocalitzada localitzaral sud-oest de Benguet.

Els ifugao (també són coneguts com amganad, ayangan, kiangan, gilipanes, quiangan, tuwali ifugao, mayoyao, mayoyao, mayaoyaw) són les persones que habiten la [[província d'Ifugao]].

El terme "Ifugao" deriva de "ipugo" que significa "gent de la terra", "mortals" o "humans", com es distingeixen dels esperits i les deïtats. També significa "des del turó", ''pugo'' significa turó<ref name="Ifugaos2">{{ref-llibre|cognom1=Sumeg-ang|nom1=Arsenio|títol=Ethnography of the Major Ethnolinguistic Groups in the Cordillera|data=2005|editorial=New Day Publishers|lloc=Quezon City|isbn=9789711011093|pàgines=71-91|capítol=4 The Ifugaos}}</ref>. El país de l’Ifugao al sud-est de la [[regió de la Cordillera]] és conegut per les seves famoses [[Terrasses arrosseres de Banaue|terrasses d’arròsd'arròs Banaue]], que en els temps moderns s’han convertit en un dels principals atractius turístics de Filipines.

Els isnag, també isneg o apayao, viu al nordest del nord [[Luzon]], a la meitat superior de la [[Província d'ApayoApayao]] de [[la Cordillera]]. El terme "isneg" deriva de itneg, significant habitants del Riu Tineg. Apayao deriva del crit de batalla Ma-ap-ay-ao com picant ràpidament la mà a la boca. També es poden referir a ells com imandaya si viuen riu amunt, o imallod si viuen riu avall. Els municipis de l'Isneg l'àmbit inclou Pudtol, Kabugao, Calanasan, Flora, Conner, Sta. Marcela, i Luna. Dos riu important sistemes, el Abulog River i el Apayao River, recorregut a través del país d'Isnag.<ref name="Isnegs">{{Ref-llibre|cognom=Sumeg-ang|nom=Arsenio|títol=Ethnography of the Major Ethnolinguistic Groups in the Cordillera|data=2005|editorial=New Day Publishers|lloc=Quezon City|isbn=9789711011093|pàgines=92-93|capítol=5 The Isnegs}}</ref>

El kalinga, també conegut com a limos o limos-liwan kalinga, habita al mig de la conca del riu Chico a la [[província de Kalinga]]. Els kalinga se subdivideixen en grups del sud i del nord; aquesta última és considerada la gent més fortament ornamentada del nord de les Filipines.

També parlen els idiomes [[kalinga]], [[ilocano]] i [[limos]]. La societat kalinga està molt orientada al parent, i els parents són responsables de venjar qualsevol lesió feta a un membre. Les disputes se solen resoldre a través de líders regionals, qui escolten totes les parts i imposen multes al caulpableculpable. No es tracta de reunions formals del consell, sinó que tenen una gran autoritat.

*** Gaddang (NuevaProvíncia Vizcayade ProvínciaNova Biscaia i Província d'Isabela)

**** Kalinga (Provincia[[Província de Kalinga]])

**** Kankanaey (Província de Muntanya occidental, del nord Benguetde la Província de Benguet)

*** Kalanguya/Kallahan (Província de Benguet oriental, Província d'Ifugao, nordest de Província de NuevaNova VizcayaBiscaia)<ref>{{Ref-web|url=https://intercontinentalcry.org/indigenous-peoples/kalanguya/|títol=Kalanguya Archives - Intercontinental Cry|editor=}}</ref>

*** Ilongot (Província de NuevaNova VizcayaBiscaia, Província oriental, Província de Quirino occidental)