Partit Liberal Fusionista: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida la plantilla {{Autoritat}} a l'article
m neteja i estandardització de codi
Línia 1:
{{FR|data=juliol de 2016}}
{{infotaula d'organització}}
El '''Partit Liberal Fusionista''' {{mida|1=(en [[llengua castellana]] ''Partido Liberal Fusionista'')}} (o simplement '''Partit Liberal''') fou un dels dos partits, juntament amb el [[Partit Liberal Conservador|Partit Conservador]], que participaren en el ''sistema turnista'' imposat per la [[Restauració borbònica]] de [[1874]]. Aquest partit polític [[Espanya|espanyol]] fundat el [[1880]], al voltant del grup constitucional de [[Práxedes Mateo Sagasta]], agrupà els sectors [[Liberalisme|liberals]] més progressistes i fins i tot de [[centreesquerra]] que no es trobaven dins el moviment [[republicà]]. Ideològicament no es diferenciava gaire del [[Partit Conservador (Espanya)|Partit Conservador]], tot i que accentuava alguns dels principis [[liberalisme|liberals]], com l'establiment del [[sufragi universal]] masculí el [[1890]], que no fou efectiu per l'acció desvirtuadora del caciquisme; i es mostrava menys autoritari quan exercia el poder.
 
Quan va morir [[Alfons XII]] el [[1885]], Sagasta i [[Antonio Cánovas del Castillo|Cánovas del Castillo]] arribaren a un acord mitjançant el [[Pacte del Pardo]] de 1885 per a [[turnisme|turnar-se]] en el poder, cosa que aconseguiren que funcionés mitjançant les xarxes de [[caciquisme]] existents a les províncies i a la tupinada, el procediment de manipular els resultats de les urnes. Sagasta fou el cap indiscutible del partit fins a la seva mort el [[1903]]. Amb la desaparició de Sagasta, cap dels seus successors aconseguí exercir un lideratge tan fort com el seu, fet pel qual afloraren diferents corrents en el si del partit. Aleshores es produí una escissió entre els centristes, dirigits pel [[comte de Romanones]] i [[Segismundo Moret y Prendergast|Moret]], i els radicals dirigits per [[José Canalejas]], [[Eugenio Montero Ríos]] i el [[Antonio Aguilar y Correa|marqués de la Vega de Armijo]].
 
A l'entorn de 1910 [[José Canalejas]] aconsegueix el control i intenta portar els liberals cap a posicions més [[democràcia|democràtiques]], però el seu assassinat el novembre de 1912 truncà aquest canvi. La decadència del sistema de la Restauració portà els partits dinàstics a successives escissions i a la participació en governs de concentració fins al cop d'estat de [[Miguel Primo de Rivera Orbaneja|Primo de Rivera]] a [[1923]].
Línia 16:
* [[José Canalejas]]
* [[Comte de Romanones]]
* [[Manuel García Prieto]]
* [[Santiago Alba Bonifaz|Santiago Alba]]
* [[Joan March Ordinas|Joan March]]