Diferència entre revisions de la pàgina «Partit Socialista del Japó»

m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
m (neteja i estandardització de codi)
{{infotaula d'organització}}
El '''Partit Socialista del Japó''' ([[japonés]]:日本社会党, ''Nippon Shakai Tou'') comunament abreujat com a '''JSP''' va ser un [[partit polític]] [[Japó|japonés]] actiu des de l'any [[1945]] fins al [[1996]]. El va succeir el xicotet [[Partit Socialdemòcrata (Japó)|Partit Socialdemòcrata]] tot i que el seu espectre polític posterior l'ocupà el [[Partit Democràtic del Japó]].
 
== Història ==
===Fundació===
 
No obstant això, des del mateix moment de la seva creació el Partit Socialista es va dividir en diferents faccions ideològiques: a la dreta es va formar un grup d'ideologia burgesa i liberal, mentre que l'ala esquerra del partit va ser recolzada per la Federació de sindicats [[Sōhyō]] i es mostrava fins i tot partidària de cooperar amb el [[Partit Comunista Japonés]]. A més de les diferents faccions, del PSJ també tenien una gran importància les koenkai o organitzacions de suport a les campanyes, ja que aquestes cobraven una gran importància durant les eleccions. Aquest fenomen també va contribuir a la "faccionalització" de l'PSJ.<ref>Alan Ware (1996). ''Partidos políticos y sistemas de partidos'', Eds. Istmo, pág. 326</ref>
 
===Etàpa de consolidació i oposició===
En les [[Eleccions generals japoneses de 1947|eleccions de 1947]] el PSJ va obtenir uns bons resultats, convertint-se en el partit més votat. Després d'això, Katayama es va convertir en Primer ministre nipó, sent el primer socialista a assolir aquest lloc.<ref>Harris M. Lentz (2013) [1994]. ''Heads of States and Governments Since 1945'', Routledge, pág. 456</ref> Durant el seu període de govern, el gabinet Katayama va aprovar un gran nombre de lleis i mesures governamentals de tall progressista. No obstant això, també va ser un període complicat degut en bona part a les lluites intestines del seu propi partit, de manera que Katayama va dimitir del seu lloc després d'estar en el poder tot just un any.<ref>J.A.A. Stockwin (2003). ''Dictionary of the Modern Politics of Japan'', Routledge Curzon, pág. 135</ref> La seva sortida del govern va marcar l'inici d'una època de fortes disputes i inestabilitat dins del partit, que al començament dels anys 1950 va arribar a fraccionar-se en dues formacions polítiques diferents: el partit Socialista Japonès, més radical, i el partit Socialdemòcrata del Japó, més moderat.
 
Fins a començaments de la dècada de 1980 el PSJ es va mantenir com el principal partit de l'oposició als governs del [[Partit Liberal Democràtic del Japó|Partit Liberal Democràtic]], encara que mai sense poder optar a entrar al govern japonès. En bona part, el Partit Socialista havia moderat enormement el seu discurs i plantejaments, el que va portar a acceptar l'existència de les [[Forces d'Autodefensa del Japó]] o el reconeixement de [[Corea del Sud]]. No obstant això, en 1986 el partit es va mostrar contrari a la privatització dels [[Ferrocarrils Nacionals Japonesos]] (JNR).<ref name="EP">{{ref-web|url= http://elpais.com/diario/1986/12/01/economia/533775613_850215.html|títol= El Gobierno japonés reprivatiza la red de ferrocarriles nacionales |cognom= Vilaro|nom= Ramón|data= 1 de desembre de 1986 |obra= elpais.com|llengua= |cita= }}</ref> Quan [[Takako Doi]] es va convertir en presidenta del partit, la nova líder va proposar la implementació d'una mena de "[[Perestroika]]" interna. Aquesta nova orientació va comportar bons resultats en les eleccions de 1990, arribant fins i tot a augmentar les noves afiliacions al partit,<ref>Alan Ware (1996). ''Partidos políticos y sistemas de partidos'', Eds. Istmo, pág. 149</ref> 10 però els seus efectes van demostrar tenir una durada limitada i tres anys després la formació va obtenir un dels seus pitjors resultats electorals, ja que va perdre 66 escons. Reflex de la nova situació que estava vivint el PSJ, a la convenció de 1990 el partit va abandonar el concepte de "[[socialisme revolucionàri|revolució socialista]]" i va redefinir els seus plantejaments ideològics com "socialdemocràcia".<ref>Ian Neary (2012). ''War, Revolution and Japan'', Taylor & Francis, <small>ISBN 978-1-873410-08-0</small>, pp. 141</ref>
 
===Darrers anys===
Els comicis de 1993 van suposar també un dur revés per al governant PLD, afectat per nombrosos escàndols de corrupció, el que el va portar a perdre la majoria: com a conseqüència, diversos partits de l'oposició van formar un govern de coalició en què també va entrar el PSJ,<ref>Vicente David Almazán, Elena Barlés (2010). ''Japón y el mundo actual'', Prensas Universitarias de Zaragoza, pág. 325n</ref> tot i que per als socialistes això suposés pactar amb forces conservadores.<ref name="p.103">Alan Ware (1996). ''Partidos políticos y sistemas de partidos'', Eds. Istmo, pág. 103</ref> Aquest nou govern va ser feble, i abans d'un any ja havia col·lapsat. Va ser llavors quan el nou president del Partit socialista, [[Tomiichi Murayama]], va formar un nou gabinet de coalició, però aquest cop ho va fer al costat del PLD i el [[Nou Partit Pioner]], cosa que va suposar una gran sorpresa per al públic en general. La presència del PLD en el nou gabinet no va tenir molt bona acollida entre molts militants socialistes, que es van sentir profundament decebuts amb la nova deriva del PSJ.<ref name="p.103" /> A més de la crisi econòmica que s'abatia sobre el país des de 1990, el gabinet Murayama va haver de fer front al desastre natural provocat pel [[Terratrèmol de Kobe]] de 1995. l'opinió pública japonesa va ser crítica amb la gestió governamental, el que no va fer més que empitjorar la posició de Murayama i del PSJ.
 
Al començament de 1996, després dels desastrosos resultats de les [[Eleccions generals japoneses de 1993|eleccions de 1993]], el descrèdit del govern Murayama i de nombroses escissions internes, el partit va canviar la seva denominació a [[Partit Socialdemòcrata (Japó)|Partit Socialdemòcrata]],<ref>Florentino Rodao, Antonio López (1998). ''El Japón contemporáneo'', eds. Universidad de Salamanca, pág. 35</ref> buscant amb això atraure el votant mitjà i el vot moderat. No obstant això, en l'actualitat la seva presència en la vida política japonesa és mínima i el paper del partit líder de l'oposició ha estat assumit pel [[Partit Democràtic del Japó]].
 
===Resultats electorals===
{| class=wikitable style="text-align: right;"
1.944.877

modificacions