Partit Whig anglès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la plantilla autoritat |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 9:
== Orígens ==
La paraula '''Whig''' té origen en la manera despectiva de referir-se a aquest sector polític per part dels seus oponents. Sorgeix dels ''covenanters'' («els suplicants»), un grup de [[presbiterians]] que van marxar des del sud-oest d'Escòcia cap a [[Edimburg]] el [[1648]] en el que es va conèixer com el "''whiggamore raid''", utilitzant els termes ''whiggamore'' («guia a cavall d'un ramat») i ''whig'' («conductor de cotxe de cavalls» en [[gaèlic]]) com a denominació de menyspreu que designava al Kirk Party, facció presbiteriana radical dels ''covenanters'' escocesos, que efectivament van acabar assolint el poder.{{sfn|Harris|2005|p=241}} Si es comparen els grups socials que més van lesionar el poder reial durant la dictadura, van representar els sectors socials que més s'oposaven al poder desmesurat del rei a l'Anglaterra de final del {{segle|XVIII|s}}.
Durant la crisi de la llei d'exclusió del [[1678]]-[[1681]], el [[sobrenom]] es va donar a [[Anglaterra]] a les agrupacions que amb el temps esdevindrien el '''Partit Whig Britànic''' i és per això que es considera [[Anthony Ashley Cooper (lord Shaftesbury)|lord Shaftesbury]] com el fundador del partit.
== Ideari ==
Línia 18:
Impulsaren la proclamació del ''Bill of Rights'' (Declaració de drets) que s'erigiria com una nova empenta per consolidar unes [[constitucions]] bàsiques al país, alhora que recolzaren i protagonitzaren la [[revolució]] del [[1688]]. Per als Whig la [[Revolució Gloriosa]] no fou un episodi aïllat, sinó que formava part d'un cicle que es va tancar en el mateix moment en què la revolució va concloure. La revolució del 1688 va ser la plataforma que utilitzarien els Whig per avançar, per evolucionar políticament i institucionalment cap a un règim més obert i amb unes bases més sòlides i àmplies. D'altra banda, la interpretació estricta dels fets de la revolució té unes connotacions pròpies. Per als Whig el rei era un servidor del poble amb el qui estava vinculat mitjançant un [[contracte]], que és la mateixa constitució. En el seu concepte de monarquia no entrava la tradicional idea d'intervenció divina i, per tant, era l'incompliment del contracte per part del rei el que permetia a la nació canviar el contracte o escollir un nou rei.
El filòsof [[John Locke]] ([[1632]]-[[1704]]) és un dels filòsofs que més va influir en el pensament dels whig i va assentar les bases del liberalisme polític tan favorable a les classes socials que els whig representaven. En el seu ''Tractat del Govern Civil'' va proposar un sistema polític que assegurava les llibertats i els drets dels individus. Pensava que els membres d'una societat estableixen entre si un contracte, pel qual delegaven el poder en els governants. Per això l'acció dels governants calia ser controlada pels representants del poble i, si el govern era injust, el poble tenia el dret a rebel·lar-s'hi.
En la seua ''Carta sobre la Tolerància'' del [[1689]], Locke afirma: «Per hom, l'Estat és una societat d'homes constituïts únicament amb la finalitat d'adquirir, conservar i millorar els seus propis interessos civils. Per interessos civils entenc la vida, la llibertat, la salut i la prosperitat del cos; i a la possessió de béns externs, com els diners, la terra, la casa, el mobiliari i objectes.»
Línia 25:
Durant el {{segle|XVIII|s}}, els grups comercials i manufacturers més poderosos van poder assolir el govern parlamentari amb la finalitat de promoure els seus interessos econòmics. Es van eliminar privilegis reials, aristocràtics i de les corporacions artesanals, els [[monopolis]], les prohibicions, els [[peatges]] i els controls de preus, que obstaculitzaven la llibertat de comerç i d'indústria. Es van crear i enfortir instruments que servien per al desenvolupament de les noves activitats econòmiques: es va crear el Banc d'Anglaterra i es varen generalitzar les [[societat anònima|societats anònimes]], es va difondre la [[Tolerància social|tolerància]] religiosa i es va protegir i fomentar el progrés de la ciència.
L'Estat anglès va promoure especialment el desenvolupament del comerç i de la indústria manufacturera. L'Acta de Navegació, sorgida del règim d'[[Oliver Cromwell]] el [[1651]], es va mantenir i ampliar. Establia que el transport de totes les mercaderies procedents de o destinades a Anglaterra es faria exclusivament amb vaixells anglesos, i així trobem el desenvolupament d'una flota mercant que converteix a Anglaterra en la propietària dels mars del món.
Des del [[1700]], a més, el [[Parlament britànic]] va prohibir exportacions de llana en brut i va organitzar l'establiment d'artesans estrangers per desenvolupar la indústria tèxtil. Els compradors de deute públic de l'Estat i els accionistes del Banc d'Anglaterra van formar una classe nova de capitalistes, interessats en el triomf de [[Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia|Guillem III]]. Aquest rei va mantenir els Whig en el poder i el [[Partit Tory]] a l'oposició, que seguien propers als [[Estuards]] ([[Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia|Jaume II]]).
El partit Whig es va anar formant a partir dels habitants de les ciutats i petits propietaris rurals, defensors dels drets del Parlament i acèrrims enemics de l'autoritarisme monàrquic. Apareixeran com autèntics triomfadors en dues dates tan emblemàtiques com el [[1688]] i el [[1714]] en participar en la consolidació de la victòria del [[constitucionalisme]] sobre l'absolutisme que s'erigiria com un senyal d'identitat. Van contribuir a l'assentament de la [[dinastia Hannover]], apartant definitivament els Estuards [[catòlics]] de la Corona britànica.
Durant tota la primera meitat del {{segle|XVIII|s}} van ser el grup hegemònic en el poder, guanyant-se la confiança del rei i assentant el seu poder enfront de les pretensions dels Estuard o persuadint els Tory perquè els acceptessin. Destaquen personatges com [[Robert Walpole]], [[Henry Pelham]] o [[William Pitt|William Pitt "el Vell"]] que consolidarien la forma de fer dels whig i el poder parlamentari. Durant el XVIII va assumir la imatge de ser el partit del país, és a dir, els veritables representants de la voluntat de la població i els defensors dels interessos de les classes "productives" davant les rendistes.
Línia 45:
{{notes}}
== Referències ==
{{
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Harris|nom=Tim|títol=Restoration: Charles II and His Kingdoms 1660–1685|editorial=Allen Lane |any=2005}}
| |||