Patrística: diferència entre les revisions

La '''patrística''' és la fase en la [[història]] de l'organització i la [[teologia]] [[cristianisme|cristianes]] que abasta des de la fi del [[cristianisme primitiu]], amb la consolidació del [[Cànon (religió)|cànon]] [[neotestamentari]], fins al voltant del {{segle|VIII|s}}. A més de l'elucidació progressiva del [[dogma de fe|dogma]] cristià, la patrística es va ocupar sobretot de l'''apologia'' o defensa del cristianisme davant de les religions [[pagana|paganes]] primerament i les successives interpretacions heterodoxes que donarien lloc a les [[heretgia|heretgies]] després. El seu nom deriva dels [[pares de l'Església]], els teòlegs la interpretació dels quals dominaria la història del dogma.

Dues grans personalitats de l'[[Àfrica]] nord occidental van ser el [[prevere]] [[Tertulià]] ([[160]]- [[245]]), originari de [[Cartago]], i el seu deixeble el bisbe [[Sant Ciprià]] ([[160]]- [[258]]), de Cartago també, decapitat en la persecució de [[Valerià I]].

[[Tertulià]], iniciat en el culte de [[Mitra]] de jove, hagué de convertir-se després al cristianisme i després va passar ([[213]]) al [[montanisme]], creença considerada llavors [[heretgia]], predicada pel frigi [[Montà (profeta)|Montà]], enemic de l'església jerarquitzada. Tertulià va ser un rigorista extremat.