Pau I de Rússia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Majúscules |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 5:
Nascut al Palau d'Estiu de [[Sant Petersburg]] l'any [[1754]], sent fill del tsar [[Pere III de Rússia]] i de la tsarina [[Caterina II de Rússia]]. Malgrat tot, molt s'ha especulat sobre el vertader pare de Pere que s'atribueix a l'amant de Caterina, Sergei Saltikov. Entre altres motius que recolzen aquesta tesi hom hi pot trobar els rumors sobre la possible esterilitat del tsar [[Pere III de Rússia]] escampats pels partidaris de Caterina i que pretenia perjudicar els drets dinàstics de Pau a la Corona imperial russa.
Durant la seva infantesa fou educat al costat de la seva tia-àvia, la tsarina [[Elisabet I de Rússia]]. Aviat donà proves de ser un vailet intel·ligent i fins i tot atractiu. Arran d'aquesta separació i els fets ocorreguts l'any [[1762]] la separació entre Pau i la seva pròpia mare es féu cada vegada més importants i acabà resultant insalvable. Tot i així, aquesta concepció de les relacions entre mare i fill es veuen en dubte pels comentaris expressats per lord Buckinghamshire, ambaixador anglès a la Cort de [[Sant Petersburg]] que afirmà que malgrat els comentaris Caterina posà en mans d'excel·lents tutors al seu fill, li proporcionà un magnífic casament i li permeté assistir al Consell d'Estat.
== Núpcies i descèndència ==
Pau es casà l'any [[1773]] amb la princesa [[Guillemina de Hessen-Darmstadt]], filla del landgravi de [[Lluís IX de Hessen-Darmstadt|Hessen-Darmstadt]] i que assumí el nom de Natàlia Alexeievna. Natàlia morí escassos mesos després mentre anava de part, malgrat els esforços no s'aconseguí salvar a la criatura.
Línia 37:
Durant el bienni [[1781]] - [[1782]] la parella es dedicà a la representació de l'Imperi Rus a [[Europa]] viatjant per la majoria de les corts europees. L'any [[1783]], Pau rebé la propietat de [[Gàtxina]] de mans de la seva mare on hi formà un esquadró de soldats que seguien el model militar prussià. Anys abans, coincidint amb el naixement del gran duc i futur tsar [[Alexandre I de Rússia]], Pau rebé la propietat de [[Pavlovsk]].
Amb la mort de la tsarina [[Caterina II de Rússia]] el dia 5 de novembre de l'any [[1796]], Pau accedí al tron de [[Rússia]] amb el nom de Pau I. La primera acció que cometé Pau fou la destrucció del testament de Caterina, ja que corrien rumors sobre els desitjos de la tsarina d'apartar del tron a Pau per facilitar l'accés a Alexandre, fill de Pau i nét de Caterina. Aquestes pors contribuïren en la publicació de les Lleis Paulines les quals establiren principis estrictes de primogenitura dins de la Casa Reial dels Romanov.
[[Fitxer:Spb 06-2017 img21 StMichael Castle.jpg|miniatura|El castell de Saint Michael on Pau fou assassinat.]]
Línia 43:
Durant el primer any de regnat, Pau capgirà algunes polítiques portades a terme per la seva mare. Tot i que acusà de jacobí i exilià a gent pel simple fet d'anar vestits a la moda de [[París]] o llegir llibres francesos, ell permeté el retorn de l'exili siberià de Radishchev, el millor crític de la figura de Caterina. Pau exhumà les restes mortals del seu pare i les enterrà amb tota la pompa a la Catedral de Pere i Pau de [[Sant Petersburg]], i davant dels rumors molt estesos sobre qui era el seu pare, Pau al·legà ser descendent del tsar [[Pere I de Rússia]] tant per part de pare com per part de mare, tenint, per tant, drets inal·lienables a dirigir [[Rússia]].
Les acusacions de corrupció i d'excentricitats colpejaren fort la seva imatge pública. Pau elevà a la categoria de princesa a la seva amant, Anna Lopukhina. Pau era capaç d'una gran generositat i repartí més serfs entre les seves amants durant cinc anys que la seva mare en trenta-quatre anys de regnat.
La conducta independent de Pau durant el seu regnat en matèria d'afers exteriors van portar al país a participar en la Segona Coalició contra la [[França]] revolucionària l'any [[1798]], enviat a Suvorov a [[Suïssa]] per lluitar contra Napoleó per terra i a [[Fiódor Fiódorovitx Uixakov|Uixakov]] al Mediterrani per ajudar [[Horatio Nelson]]. Malgrat les victòries recollides pels exèrcit russos, Pau decidí retirar el suport als britànics i s'apartà de la Coalició.
Sembla que Pau actuava per passions personals, el canvi d'opinió vers la coalició es degué al fet que el [[Regne Unit]] s'apoderà de l'illa de [[Illa de Malta|Malta]], seu tradicional dels hospitalers que es veieren obligats a refugiar-se a [[Roma]] per qui Pau sentia un especial interès. A partir d'aquest moment cresqué l'interès de Pau per assaltar amb una expedició naval conjunta amb [[França]] les illes britàniques però una nova follia del tsar, enviar una expedició de cosacs a combatre els anglesos a l'[[Índia]] l'apartà d'aquest objectiu.<ref name="Sapiens125">{{ref-publicació| cognom= | nom = | article =Mandatoris paranoics | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 125 |data = Gener de 2013 | pàgines = p.16 |issn = 1695-2014}}</ref>
| |||