Pau de Miró i March: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja infotaules |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 2:
'''Pau de Miró i de March''' ([[Reus]], ? - [[1802]]) va ser un comerciant i terratinent català.
Fill de [[Pau Miró i Claveguera]], no abandonà el món dels negocis malgrat l'ennobliment familiar. Seguí en el comerç, com el seu pare, i va consolidar i augmentar la fortuna familiar. Es va casar el [[1757]] amb Maria Francesca de Folch i de Peyrí, filla de Francesc de Folch, cavaller, que vivia a [[Vila-seca]]. La seva dona va morir el [[1771]] i va ser enterrada al [[Sant Francesc de Reus|convent de Sant Francesc]]. Pau de Miró va tenir un paper molt actiu en la vida social i econòmica de Reus. Membre, com el seu pare, de la [[Real Maestranza de Caballería de Sevilla|Reial Mestrança de Sevilla]], cavaller amb escut d'armes, va ser [[Llista d'alcaldes de Reus|alcalde de Reus]] el 1773-1774. S'enriquí amb l'especulació urbana, venent terrenys familiars situats al [[Carrer de Llovera (Reus)|carrer de Llovera]] i al [[Carrer Ample (Reus)|carrer Ample]], quan començava l'expansió de la ciutat.<ref name=":1">{{ref-llibre|cognom=Rovira i Gómez|nom=Salvador-J.|títol=La burgesia mercantil de Reus ennoblida durant el segle XVIII|pàgines=53 i 126|lloc=Tarragona|editorial=La Diputació|any=1994|isbn=8487123678}}</ref> Va ser un dels promotors de la [[balandra]] ''[[Josep Grases Sabater|Verge de Misericòrdia]]'', feta construir per elements de la burgesia comercial reusenca per dedicar-la al [[Patent de cors|cors]] i armada amb setze canons, tot aprofitant l'oportunitat que oferia la declaració de guerra de [[Carles III d'Espanya|Carles III]] a la Gran Bretanya i que va actuar des del 1779 fins, almenys, el 1783 amb un cert èxit.
Va voler eixamplar el [[Palau Miró]], la casa que el seu pare havia començat a construir a la [[Convent de les Carmelites Descalces (Reus)|plaça de les Monges]], a Reus, a l'actual [[Plaça de Prim]], i va intentar comprar diversos terrenys en aquell indret, sense aconseguir-ho.<ref name=":0" /> Durant la [[Guerra Gran]], el [[1794]] i [[1795]], va ser membre de la Junta d'armament del Corregiment de Tarragona.<ref>{{ref-llibre|cognom=Anguera|nom=Pere|títol=Comportament polític i actituds ideològiques al Baix Camp: 1808-1868|pàgines=19|lloc=Reus|editorial=Associació d'Estudis Reusencs|any=1983}}</ref> Al morir, el 1802, se li calculava una fortuna de més de 100.000 [[Lliura barcelonina|lliures]].<ref name=":0" /> En el seu testament disposava que es fes una sepultura a l'església del [[Sant Francesc de Reus|convent de Sant Francesc]], entre la porta del claustre i el presbiteri o al mateix presbiteri.<ref name=":1" /> El seu fill [[Agustí de Miró i de Folch]], comerciant i militar, va incrementar el patrimoni.<ref name=":0">{{ref-llibre|cognom=Anguera|nom=Pere|títol=Urbanisme i arquitectura de Reus|pàgines=106|lloc=Reus|editorial=La Caixa|any=1988|isbn=8440423306}}</ref>
| |||