Guiena: diferència entre les revisions

El nom potser prové de la deformació del d'[[Aquitània]] que va passar per l'estadi «Aguiaina» (en [[occità gascó|gascó]]) als segles XII i XIII, la «a» inicial desaparegué a poc a poc: ''Aquitania →; *Aguidaina →; l'Aguienne →; la Guienne''. La grafia «Guyenne» no apareix més que després de la vinculació al regne de França<ref>Xavier Beltour, Cf ''La histoire oubliée de l'Aquitaine'', edicions Prince Noir 1995, p.74: "Optant per la pau, Enric III d'Angleterra signà amb el rei de França, Lluís IX el tractat de París ([[1259]]) segons el qual es fa vassall dels francesos per l'Aquitània, anomenada de manera simultània des de llavors com a Guyenne (alteració del nom)"</ref> Guiana és la forma del nom ''Aquitaine'' que va ser de lluny el més usat per les poblacions locals del segle XIII al XVIII. Aquitània apareixia com un terme més arcaïtzant i més cultivat mentre Guiana era el nom que corria de la província. Aquesta antiga província del sud-oest de [[França]] tenia per capital [[Bordeus]] i es confon amb l'[[Aquitània]] en tant que regió al nord-est de [[Gascunya]]. El terme va designar llavors el conjunt de les possessions continentals del [[rei d'Anglaterra]], després del [[Tractat de París (1259)]].

La llengua vernacular de la Guiena són: l'[[occità]], més precisament el [[occità gascó|gascó]], en les terres que tallen Gascunya (l'oest de la Gironda, una part de l'[[Òlt i Garona]]), i el [[Llenguadocià]] a la resta del territori: l'[[Agenès]], el [[Bergeraguès|Brajairaguès]] i el [[Perigord negre]] o ([[Sarladès]]), el [[Regió del Carcí|Carcí]], el [[Roergue]].

L'accepció abans indicada és diferent de la '''Petita Guiana''' (o '''[[Guiana girondina]]''') corresponent al [[Bordelès]] i a l'[[Entre-deux-Mers]], lingüísticament [[occità gascó|gascons]]. És a aquesta Guiana girondina que es refereixen les denominacions [[Sauveterre-de-Guyenne]], [[Miramont-de-Guyenne]] i [[Lévignac-de-Guyenne]].