Kosovo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Ortografia |
m Tipografia |
||
Línia 67:
Amb una extensió de 10.887 km² i una població de més de 2 milions d'habitants abans de la crisi de 1999, Kosovo limita al nord-oest amb Montenegro, al nord i a l'est amb la resta de Sèrbia (l'anomenada ''Sèrbia'' ''estricta''), al sud amb [[Macedònia del Nord]] i al sud-oest amb [[Albània]].
Les ciutats principals en són [[Pristina]], la capital, amb una població estimada el 2011 de 198.214
Regions: [[Metòkhia]] (pronunciat en català: ''metohiya''), anomenada [[Rrafshi i Dukagjinit|''Rrafshi'' i ''Dukagjinit'']] ('[[altiplà]] Dukagjin') pels albanesos, és una gran conca a l'oest de la província. La regió inclou els pobles d'[[Istog]], Pejë, Deçani'', ''Gjakova, Rahoveci i Prizreni. La segona gran regió n'és Kosovo, una conca al voltant del riu [[Sitnica]] que conté les ciutats de Ferizaj, Pristina, Vučitrn i Mitrovica. Kosovo Polje ('Camp de les merles') és la vall on tingué lloc la [[Batalla de Kosovo Polje]]. Quan el govern socialista canvià, el 1968, el nom de la província a ''Kosovo'', impulsaren també ''Kosovo Polje'' per anomenar la regió sencera. Part de Kosovo, al llarg del riu [[Lab]], que conté la ciutat de Podujevo, és anomenada ''Malo Kosovo'' (literalment 'Petita Kosovo'). Just entre Metohiia i Kosovo es troba [[Drenica]] (pronunciació: ''Drenitza''), amb les ciutats de [[Srbica]], [[Klina]] i Mališevo. Al voltant del riu Binačka Morava es troba Binačko Pomoravlje''.'' Al sud de la província, al llarg de la frontera amb [[Macedònia del Nord]], s'alineen [[Gora]], Sredačka Župa i Sirinićka Župa.
Línia 217:
La gran victòria otomana sobre els serbis es va produir en la [[Batalla de Kosovo Polje]], segons les fonts occidentals i sèrbies el [[15 de juny]] de [[1389]], i segons les otomanes el [[27 d'agost]] d'aquell any. Els serbis tenien el suport dels albanesos i bosnians (amb el rei Tvrtko I), i anaven sota la direcció del tsar Lazar Hrebeljanović (Lazar Gresljanović). El turcs tenien com a cap [[Murat I]] amb els seus fills Baiazet de [[Kutahya]] i Yakub de [[Karasi]], i els contingents dels vassalls emirs de [[Sarukhan]], [[Mentese]], [[Hamid]] i [[Aydın]]. A la matinada del dia de la batalla, un noble serbi, Milosh Kobilič, va entrar al campament otomà fent-se passar per desertor, i va matar Murat, però el fill Baiazet va agafar el comandament. La victòria otomana fou clara. Lazar fou fet presoner i executat. Però la mort de Murat i la retirada dels turcs després de la batalla va fer córrer per Europa el rumor d'una gran victòria sèrbia. No obstant això, els serbis van esdevenir vassalls dels sultans. Esteve Lazarević, fill i successor de Lazar, va haver de pagar tribut i aportar un exèrcit al servei dels turcs, i una germana es va casar amb el soldà per segellar la pau. [[Baiazet I]] va nomenar Yigit Pasha ''udhbegi'' d'[[Uskub]] (Skopje) i de la part meridional de Kosovo, regió que fou en endavant colonitzada per turcs de Nenemen i per tàtars d'Anatòlia.
La [[batalla de Kosovo (1448)|Segona Batalla de Kosovo]] succeí del 17 al [[19 d'octubre]] de [[1448]]. Un exèrcit hongarès comandat per [[Joan Hunyadi]], amb [[arcabusser]]s [[Valàquia|valacs]] i bohemis alemanys, va xocar amb un exèrcit otomà comandat per [[Murat II]]. El combat estava indecís, però finalment la traïció dels valacs i la fugida del rei d'[[regne d'Hongria|Hongria]] van decantar la victòria cap als turcs. Ja sota el soldà [[Mehmet I]] (successor de Murat II), la part septentrional de Kosovo fou annexionada i al segle XVI es va establir un ''[[sandjak]]'' (anomenat ''Kosowa'') amb capital a [[Vućitru]], part de l'[[eyalat]] de [[Rumèlia]]. El 1659/1660, [[Ewliya Celebi]] va visitar Vućitru i va constatar que la població era turca i albanesa, i eren unes dues mil famílies (màxim 15.000
El 1688, un exèrcit austríac comandat per [[Piccolomini]] va envair la regió, però en fou expulsat al cap d'uns mesos (1689) per Kodja Khalil Pasha i el [[khan de Crimea]] [[Selim I Giray]].
| |||