Percival Lowell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 7:
== Els canals de Mart ==
[[Fitxer:Percival_Lowell_observing_Venus_from_the_Lowell_Observatory_in_1914.jpg|miniatura|Percival Lowell observant Mart des del Lowell Observatory]]
Lowell va ser als [[Estats Units]] el principal defensor de l'existència de canals a Mart. Hi havia recollit aquesta idea de les observacions i dibuixos de [[Giovanni Schiaparelli]], un astrònom italià de gran prestigi que havia anotat la paraula ''canali'' en algunes estructures allargades de la superfície del planeta. Lowell es va interessar en el tema i va passar diversos anys observant la superfície de Mart i realitzant multitud de dibuixos de la seva superfície. Va exposar les seves observacions i teories en tres llibres: ''Mars'' (1895), ''Mars and Its Canals'' (1906), i ''Mars As the Abode of Life'' (1908).
Gran part de la [[iconografia popular]] dels marcians com a extraterrestres prototípics prové de les obres de Lowell sobre els canals de Mart i la necessitat d'una civilització avançada capaç d'extreure l'aigua dels seus pols i portar-la a les regions equatorials menys fredes.<ref>Guthke, Karl S. (1990). The Last Frontier: Imagining Other Worlds from the Copernican Revolution to Modern Fiction. Translated by Helen Atkins. Cornell University Press. pp. 356. {{ISBN|0-8014-1680-9}}</ref> El 1912, quatre anys després que Lowell publiqués les seves [[teories sobre la vida a Mart]], [[Edgar Rice Burroughs]] començaria una sèrie de novel·les de [[ciència-ficció]] sobre els habitants de Mart. A mesura que Lowell es va anar quedant només com a defensor de la idea de canals marcians, el seu prestigi científic, ben establert anteriorment, es va anar enfonsant a poc a poc; finalment, fins i tot Lowell va haver de rendir-se a l'evidència.
== A la caça d'un nou planeta ==
La major contribució de Lowell a les ciències planetàries va arribar en els seus últims 8 anys de vida, en què, desitjós de redimir la seva imatge pública com a astrònom, es va dedicar a la recerca del planeta X, un hipotètic planeta més enllà de l'[[òrbita de Neptú]]. La recerca va continuar fins i tot diversos anys després de la seva mort. Finalment, el 1930, el nou planeta va ser descobert per [[Clyde Tombaugh]], un astrònom de l'observatori Lowell. El planeta es va denominar [[(134340) Plutó|''Plutó'']], un nom que tenia reminiscències mitològiques i les primeres lletres, "PL", representaven Percival Lowell.
Cal destacar que la recerca d'un planeta més enllà de Neptú provenia de les dificultats d'ajustar l'òrbita del planeta, cosa que suggeria atribuir les pertorbacions gravitatòries a un planeta exterior. Tal era el mètode pel qual s'havia descobert Neptú, per les seves pertorbacions sobre l'òrbita d'[[Urà (planeta)|Urà]]. No obstant això, Plutó és massa petit per a tenir influència sobre l'òrbita de Neptú. Finalment, el problema amb l'ajust de l'òrbita de Neptú resultà ser que la seva trajectòria no havia estat ben determinada en comptar amb observacions d'una part molt petita del seu període orbital anual de 165 anys.
== Referències ==
Línia 20:
== Bibliografia ==
* ''Biography of Percival Lowell'', Abott Lawrence Lowell, The MacMillian Company, New York, 1935.
* ''Planet Quest'', Ken Croswell, 1997. {{ISBN|0-15-600612-X}}.
| |||