Diferència entre revisions de la pàgina «Mandioca»

9 octets eliminats ,  fa 1 any
m
Bot arregla errors de formatació de l'editor visual
m (Tipografia)
m (Bot arregla errors de formatació de l'editor visual)
 
== Usos ==
Es conrea com a aliment bàsic a molts països tropicals. La mandioca és la tercera font d'[[Hidrat de carboni|hidrats de carboni]] de la humanitat.<ref> Phillips, T. P. (1983). [http://hdl.handle.net/10625/18158 An overview of cassava consumption and production.] In Cassava Toxicity and Thyroid; Proceedings of a Workshop, Ottawa, 1982 (International Development Research Centre Monograph 207e). pp. 83-88 [F. Delange and R. Ahluwalia. editors]. Ottawa. Canada: International Development Research Centre.</ref><ref> Claude Fauquet and Denis Fargette, (1990) [http://www.apsnet.org/publications/PlantDisease/BackIssues/Documents/1990Articles/PlantDisease74n06_404.pdf "African Cassava Mosaic Virus: Etiology, Epidemiology, and Control"] ''Plant Disease'' Vol. 74(6): 404-11.</ref> La mandioca es classifica com "dolça" o "amargant" segons el nivell de la substància tòxica ([[Glicòsid|glucòsid]]<nowiki/>s cianogènics) que conté. Una preparació poc acurada de la mandioca causa una malaltia anomenada [[konzo]]. Tanmateix els agricultors prefereixen conrear varietats "amargants", puix que són més resistents a les plagues.<ref name="leisa">
Linley Chiwona-Karltun, Chrissie Katundu, James Ngoma, Felistus Chipungu, Jonathan Mkumbira, Sidney Simukoko, Janice Jiggins (2002) ''Bitter cassava and women: an intriguing response to food security''
LEISA Magazine, volume 18 Issue 4. [http://www.leisa.info/index.php?url=article-details.tpl&p%5B_id%5D=12621 Online version] accessed on 2009-08-11.
1.964.002

modificacions