Pere Joan Ferrer i des Torrent: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la plantilla autoritat |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 4:
En esclatar al [[Principat de Catalunya]] el [[1462]] la guerra contra [[Joan II d'Aragó]], Ferrer i des Torrent, que residia al [[castell de Burriac]] ([[Cabrera de Mar]]), es llença a la lluita i poc temps després anà a [[Perpinyà]] en defensa del Principat<ref>Gegants de Mataró [http://www.gegantsmataro.net/fitxagegant.php?codi=908&TipoGaleria=A]</ref> contra [[Lluís XI de França]], dirigint les operacions amb tant d'encert, que els diputats de la [[Generalitat]] l'anomenaren capità general i governador dels [[comtats de Rosselló i Cerdanya]]. Perduda aquesta ciutat (8 de gener de [[1463]]), Ferrer i des Torrent continuà la guerra en altres llocs d'aquells comtats, socorrent [[Maó]] que era [[Setge de Maó (1463-1472)|assetjada pels reialistes]] i des d'allà a [[Amposta]], [[Setge d'Amposta|també assetjada]]<ref>{{GEC|0026757|Pere Joan Ferrer i Destorrent}}</ref> i assolint l'octubre del mateix any el comandament de les tropes destacades al [[Llobregat]] i el [[Penedès]].
El [[1464]] socorregué [[Cervera]], [[Besalú]] i altres poblacions i assistí a la presa de [[Torroja del Priorat]], i l'any següent fou elegit diputat de la Generalitat pel braç militar, cooperant en el setge i presa de [[La Bisbal d'Empordà|La Bisbal]]. El gener de [[1466]] va socórrer la vila de [[Puigcerdà]], i el 6 de juliol fou nomenat [[capità general]] de l'[[Empordà]], junt amb [[Juan de Armendariz]]. El març de [[1467]] fou cridat a [[Barcelona]] per a disculpar-se de diverses inculpacions, i tornat a l'Empordà, prengué part en el combat de [[Viladamat]], on s'escapolí de caure a les mans del príncep [[Ferran d'Antequera]].
El [[1469]] prengué part en el [[setge de Girona]], a finals de [[1470]] assistí al [[setge de Cadaqués]], i el [[1471]] es passà, junt amb altres militars, a la causa de Joan II, que li entrega en penyora la vila de Mataró, el castell de Burriac i els pobles d'[[Argentona]], [[Cabrera de Mar|Cabrera]], [[Vilassar de Dalt |Vilassar]] i [[Premià de Dalt|Premià]] que una dècada més tard s'afranquirien del domini feudal per passar al carreratge de Barcelona.<ref>{{ref-web|cognom=Alexis Serrano|url=http://historiacomarcal.ccmaresme.cat/el-pergami-436/|consulta=8 setembre 2016|títol=Pergamí gegant de les franqueses de la Baronia del Maresme|editor=Arxiu Comarcal del Maresme}}</ref>
| |||