Perpetuïtat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
En [[economia]], una '''perpetuïtat''' és un corrent de [[fluxos de caixa]] que no té fi. Des de l'edat mitjana els [[estats de la Corona d'Aragó]] varen emetre [[obligació perpètua|obligacions perpètues]] —els [[censal]]s—, per bé que aquests incloïen la possibilitat d'ésser redimits per l'emissor. Actualment existeixen productes financers perpetus que foren emesos en el passat pel [[Regne Unit]] denominats [[consols]]; així mateix, durant la [[crisi de finals de la dècada del 2000]] moltes entitats financeres espanyoles es trobaren mancades de capital suficient i comercialitzaren entre els seus propis clients productes financers perpetus com ara les [[participacions preferents]] a fi de dotar-se de prou capital, per bé que els acords de regulació bancària [[Basilea III]] en reduïren l'interès.
==Perpetuïtats a l'edat mitjana: els censals==
{{AP|censal}}
El [[censal]] va ser un [[instrument financer]] molt estès als [[estats de la Corona d'Aragó]] des de la [[baixa edat mitjana]] utilitzat com a mecanisme de finançament tant per particulars com pels organismes públics (governs municipals, [[diputació del General|Generalitat]], [[monarquia hispànica|monarquia]]). Tècnicament consistia en una perpetuïtat, és a dir, un inversor cedia un [[capital]] a canvi de rebre una [[pensió]], o cànon anual, de manera perpètua com a contrapartida del capital donat. La constitució del censal (carregació) prenia la forma de venda de dret: una persona o institució, necessitada de [[diner]]s (censatari), creava una pensió censal i la venia a una persona o institució (censaler), posseïdora de capital i interessada a percebre la pensió. La [[taxa (finances)|taxa]] que mesurava la relació entre la pensió i el capital -el [[tipus d'interès]]- era anomenada [[for (finances)|for]] de pensió, i acostumava a ser del 7,5% anual. La pensió es pagava anualment de forma perpètua, si bé existia la possibilitat que el censatari redimís l'obligació recomprant el censal, operació anomenada [[lluïsme]], [[quitació]] o [[redempció]].
==Fórmula i exemple==
Una perpetuïtat pot ser concebuda com una [[anualitat]] en la qual el pagament periòdic s'inicia en una data determinada però continua indefinidament. A diferència d'una [[Obligació (finances)|obligació]], en una perpetuïtat el principal mai no és retornat, de manera que el valor actual d'aquest no es calcula. Assumint que el pagament del cupó es realitza al final del període de còmput, el valor actual és simplement un cupó descomptat per l'apropiada [[taxa de descompte]], que en el moment inicial d'emissió serà el seu tipus d'interès nominal.
<math>
|