Pierre-Antoine Dupont de l'Étang: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços a Google Llibres en català |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
[[Fitxer:Pierre-Antoine,_comte_Dupont_de_l'Étang.jpg|miniatura|137px|Dupont de l'Étang]]
'''Pierre-Antoine, comte Dupont de l'Étang''' ([[Chabanès]], [[Charente]], [[14 de juliol]] de [[1765]] - [[9 de març]] de [[1840]]), fou un general [[Francesos|francès]] durant les [[Guerres napoleòniques]].
== Biografia ==
Línia 8:
L'any [[1795]] fou nomenat director del Gabinet Topogràfic d'història militar, creat pel [[Directori]], de la mà de [[Lazare Carnot|Carnot]]. El [[2 de maig]] del 1797 fou ascendit a general de divisió i director del departament de guerra.
La lleial adhesió de Dupont al primer cònsol durant el [[cop d'estat del 18 de Brumari]] li valgué el nomenament de cap de l'Estat Major de la Reserva del general Berthier. Intervingué en la campanya d'Itàlia (1799 - 1800), en què participà, entre d'altres, en la [[batalla de Marengo]] contra els austríacs.
L'any [[1804]] fou nomenat gran oficial de la [[Legió d'Honor]]. Durant la campanya del Danubi, el [[1805]], com a líder de la 1a Divisió del 6è Cos sota les ordres del [[Michel Ney|mariscal Ney]], es féu valedor de les màximes distincions, especialment en l'acció d'Albeck-Haslach, en la qual evità la fugida dels austríacs durant la [[batalla d'Ulm]], i contribuí a l'aïllament i la captura del general austríac [[Karl Mack von Lieberich|Mack]] i el seu exèrcit. La [[batalla de Friedland]] el féu encara més famós.
A finals de desembre del [[1807]] fou enviat a combatre a la [[Guerra del Francès]]. El [[26 de desembre]] entrà a [[Vitòria]]; el [[12 de gener]] de 1808, a [[Valladolid]]; l'[[11 d'abril]], a [[Aranjuez]]; el 24, a [[Toledo]], i el [[2 de juny]], a [[Andújar]].
Per aquesta època el seu prestigi arribà al zenit.
{{Citació|''[...] no hi ha en l'Imperi un general de divisió amb la classe de Dupont. L'opinió de l'exèrcit, d'acord amb el benentès del sobirà, el portarà al primer rang de la milícia; i quan parteixi cap a Andalusia, hom no dubta que trobarà a Cadis el seu bastó de mariscal.''|General [[Maximilien Sébastien Foy]]|Història de la guerra dins la península}}
Després de l'aixecament del [[2 de maig]] del 1808 a Madrid, la situació de l'exèrcit francès empitjorà. Dupont marxà cap a Còrdova amb la Divisió Barbou, formada per uns 12.000 homes. En arribar [[Batalla del Pont d'Alcolea (1808)|Alcolea]] es trobà amb la resistència dels espanyols dirigits pel general [[Pedro Agustín Echevarri Hurtado de Mendoza|Echevarri]], mentre que el [[Francisco Javier Castaños|general Castaños]], amb 40.000 homes a les seves ordres, amenaçà de col·lapsar les seves comunicacions amb Madrid. [[Batalla del Pont d'Alcolea (1808)|Derrotà Echevarri]] al pont d'Alcolea i entrà a [[Còrdova]] el [[7 de juny]],<ref name=FSR>{{ref-llibre |cognom=Fernandez San Roman |nom=Eduardo |títol=Guerra de la Independencia. Historia Militar de Espana de 1808 a 1814 |volum=vol.2 |pàgines=194-207 |lloc=Madrid |editorial=Imprenta y litografía del depósito de la guerra |any=1875 |url=https://books.google.cat/books?id=ghjGIh2wAPsC&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false |llengua=castellà |consulta=26/8/2018}}</ref> i on un tret del veí Pedro Moreno va ferir el mariscal i li va matar el cavall, així que els francesos, en revenja, van [[Saqueig de Còrdova|saquejar la ciutat]] durant tres dies.<ref>{{ref-web |url=http://www.ingenierosdelrey.com/guerras/1808_independencia/batallas/1808_06_07_cordoba.htm |títol=Saqueo de Córdoba |consulta=20 abril 2011 |obra= |editor=Ingenieros del Rey |data= |llengua=castellà }}</ref>
Dupont retrocedí fins a [[Andújar]] i [[Bailén|Bailèn]], on es trobà amb tot l'exèrcit espanyol, que el derrotà.<ref name=Bailen>{{Ref-llibre |cognom=Ibo Alfaro |nom=Manuel |títol=Compendio de la historia de España |url=https://books.google.cat/books?id=nP9QAAAAcAAJ&pg=PA378&dq=bailen+18000+prisioneros+franceses&hl=ca&sa=X&ved=0CB4Q6AEwAGoVChMI69u6w_-DyQIVxdYUCh1VbAas#v=onepage&q=bailen%2018000%20prisioneros%20franceses&f=false |llengua=castellà |editorial=Establ. Tip. de los Sres. Martinez y Bogo |data=1863 |pàgines=378 |isbn=}}</ref>
Línia 26:
Quan [[Lluís XVIII]] retornà al tron de França l'excarcerà i li restituí tots els honors i propietats. El [[3 de desembre]] del 1814, el rei el nomenà ministre de la guerra. El seu ministeri no fou reeixit i fou reemplaçat pel general Soult.
Durant el [[govern dels cent dies]], Napoleó el tornà a degradar i empresonar. Fou, altre cop, restituït a la tornada del Borbons. El [[19 de setembre]] del [[1815]] fou nomenat ministre d'Estat i membre del consell privat del rei.
Després de fer de diputat per la Cherente des del 1815, el [[1830]] renuncià i el [[1832]] es retirà de l'exèrcit a l'edat de 66 anys.
| |||