Pierre Clastres: diferència entre les revisions

Va ser director d'investigacions al Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) de París, i membre del Laboratoire d'Anthropologie Sociale do Collège de France.

Durant la seva vida va publicar un llibre titulat ''La societat contra l'Estat''. La seva mort prematura, en un accident automobilistic l'any [[1977]], va interrompre la redacció d'articles que més tard van ser publicats en el llibre Investigacions d'antropologia política.

En l'article titulat Arqueologia de la violència: la guerra a les societats primitives, Clastres estudia el caràcter [[violència estructural|estructural]] i polític de l'activitat bèl·lica i la seva lògica centrífuga de dispersió de la societat primitiva, refractaria a qualsevol tipus de divisió social i d'acumulació de poder. Una de les seves principals contribucions a l'antropologia va ser la seva crítica a la visió evolucionista segons la qual les societats estatals o jeràrquiques són més desenvolupades que el tipus de societats a les quals irònicament crida "societats primitives".

Clastres defineix a les societats primitives com aquelles que rebutgen l'aparició d'un òrgan de poder separat de la societat, societats ``sense Estat. Sense fe, sense llei, ni rei´´. Clastres es va proposar demostrar la falsedat de la idea que totes les societats necessàriament evolucionin des d'un sistema [["tribal"]], [["comunista"]] i [["igualitari"]] a sistemes jeràrquics i finalment a sistemes estatals.

Va ser crític amb el [[marxisme]] i [[l'antropologia econòmica]] en general argumentant que a les societats primitives existeix un predomini de l'esfera política per sobre l'econòmica. Probablement la seva aportació teòrica més important va ser la creació de la categoria analítica de deute.

Per a Clastres les societats primitives imposen un deute permanent al líder o cap tribal, de manera tal que li és impossible transformar el seu prestigi en poder separat de la societat. Sorgint l'Estat es produeix una inversió del deute mitjançant la qual les societats estatals afirmen que el poble es troba permanentment en deute amb els seus sobirans.

Segons les seves investigacions, les societats no jeràrquiques posseeixen mecanismes culturals que impedeixen activament l'aparició de figures de poder, sigui aïllant als possibles candidats a cap, sigui descartant completament el comandament i creant en canvi caps amb poder d'aconsellar, amb autoritat limitada a activitats rituals o a parlar en nom d'una llei ancestral inalterable.

No es produeix en tal cas cap "evolució" cap a l'Estat, sinó la reproducció de les formes igualitàries i un moviment centrífug de la societat contra la jerarquització i la centralització, una guerra contra l'estatització.

* ''« Liberté, malencontre, innommable » dans [[Étienne de La Boétie]], Le [[Discours de la servitude volontaire ou le Contr'un]]

* ''Chronique des indiens Guayaki, [[1972]]

* ''[[La société contre l'État]]'', [[1974]]

* ''Le Grand Parler. Mythes et chants sacrés des Indiens Guarani'', [[1974]]

* ''Les marxistes et leur anthropologie'', [[1978]]

* ''Recherches d'anthropologie politique'', Seuil [[1980]]

* ''Mythologie des Indiens Chulupi'', Bibliothèque de l'École des hautes études, 1992

* ''Archéologie de la violence. La guerre dans les sociétés primitives'', [[1997]] (reedició d'un article publicat l'any [[1977]] a la revista ''[[Libre (revue)|Libre]]'').