Pisistràtides: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
referència. Trec plantilla que en demanava |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 2:
Els '''Pisistràtides''' eren una dinastia que va governar [[Atenes]] al {{segle|VI|-}} en lluita contra els [[Alcmeònides]]. La va iniciar [[Pisístrat]] que va governar del [[560 aC]] fins al [[527 aC]] exercint la tirania, però el seu govern va ser just i magnànim i els anys que va governar són considerats una època daurada dins els governs atenencs.
Pisístrat es va casar tres vegades. No es coneix el nom de la seva primera esposa, la mare d'Hípies i d'Hiparc. Quan va morir el 527 aC el va succeir el seu fill [[Hípies (tirà)|Hípies]], i segurament el seu germà [[Hiparc (tirà)|Hiparc]] va estar associat al poder, encara que es va dedicar al [[mecenatge]], i va protegir als poetes [[Anacreont]] i [[Simònides de Ceos]] fins a la seva mort, assassinat el [[514 aC]] per [[Harmodi i Aristogitó]] el [[514 aC]]. Els primers anys de govern d'Hípies van ser una continuació de la política del seu pare, però després de l'assassinat del seu germà va esdevenir un verdader tirà; va fer matar als sospitosos d'oposició, va apujar els impostos i va imposar noves taxes; com que no es considerava segur a Atenes va donar a la seva filla Arquedice en matrimoni a Eàntides, fill d'[[Hipocle]], tirà de [[Làmpsac]], i aliat de [[Darios I el gran]] de [[Pèrsia]].
Finalment els alcmeònides, units als exiliats atenencs i amb suport espartà van passar a l'acció i inicialment es van fer forts a la fortalesa de Leipsídrion al cim del Parnes, a [[Peònia (regne)|Peònia]] (probablement seu de la família dels peònides, emparentada amb els alcmeònides) però en van ser expulsats. En un nou intent es van assegurar el favor dels [[Amfictió|amfictions]] i de l'[[oracle de Delfos]] (subornant a les sacerdotesses) i amb el suport directe d'un exèrcit espartà dirigit per Anquimoli ho van aconseguir. El cap espartà va desembarcar a [[Falèron]] on va ser derrotat i mort per Hípies amb l'ajut de la cavalleria tessàlia dirigida per Cinees, però un segon exèrcit espartà dirigit pel rei [[Cleòmenes I]] va derrotar els tessalis a una fortalesa fronterera de nom Pal·lènion i es va aproximar a Atenes. Hípies es va retirar a l'[[Acròpoli d'Atenes|acròpoli]] i difícilment l'haurien pogut obligar a rendir-se sinó hagués estat que el seu fill va caure en mans dels espartans quan era portat fora de l'Àtica per seguretat; per salvar-lo Hípies va haver d'evacuar Àtica cap a [[Sigeum]] o Sigeion ([[510 aC]]). Els Pisistràtides van ser condemnats a desterrament perpetu.
| |||