Diferència entre revisions de la pàgina «Pius Daví i Segalés»

m
neteja i estandardització de codi
(wd)
m (neteja i estandardització de codi)
El [[1924]] estrenà ''Fidelitat'', de [[Josep Maria de Sagarra]], en el teatre Romea de Barcelona, del que la companyia ''Vila-Daví'' es constituí en titular des de [[1927]] fins al [[1933]], estrenant les millors produccions donades a l'escena catalana en aquella època pels més prominents autors, com ''[[L'hostal de la Glòria]], L'alegria de Cervera'' i ''Desitjada'', de Josep Maria de Sagarra; ''Els fills, La llotja'' i ''La sorpresa d'Eva'', de [[Josep Maria Millàs-Raurell]], i ''La bruixa blava'' i ''La caravana perduda'', de [[Juli Vallmitjana]].
 
En aquell mateix període, donà conèixer, traduïdes al català, encara que conservant les peculiaritats de la seva original presentació escènica, diverses obres del teatre modern estranger, tals com, ''El procés de Mary Dugan, El faquir Bengapur'' i ''El carrer'' d'[[Elmer Rice]], i altres, que assoliren llargues sèries de representacions. Després realitzà algunes temporades de teatre castellà, estrenant a Madrid ''Estampas de la Pasión'', [[Luis Fernández Ardavín]], la traducció de ''[[L'hostal de la Glòria]]'' i una adaptació de ''La novicia de Santa Clara'', de [[William Shakespeare]]. També estrenà al teatre Romea de Barcelona. El [[1925]], ''El partit del diumenge'' de [[Valentí Castanys]] i [[Alfons Roure i Brugulat|Alfons Roure]].
 
Reincorporat a l'escena catalana, encara que alternant amb algunes actuacions en castellà, oferí al públic de Barcelona les primícies de noves obres del teatre vernacle. El [[1950]], per motius de salut, es retirà de la vida artística, deixant de compartir amb la seva esposa els èxits escènics que havien vingut assolint conjuntament.
1.944.717

modificacions