Pius VI: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Persones dels Estats Pontificis usant HotCat |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 7:
Havia nascut en una família noble però empobrida i es va educar a escola de jesuïtes de Cesena i es va diplomar en dret a la Universitat de [[Ferrara]].
El 1755 va ser ordenat sacerdot i gràcies a la influència d'alguns dels seus oncles, que eren cardenals, va ocupar diversos càrrecs en la Curia Vaticana, entre els quals destaca el de Tresorer ([[1766]]).
El 1773 va ser nomenat cardenal i abat del monestir camaldulenc de ''San Gregorio al Celio'' i del benedictí de ''Subiaco''.
Línia 15:
A Pius VI li va tocar veure la [[Revolució Francesa]] on va denunciar i condemnar l'onada d'anticlericalisme que es va propagar per França i que li va costar la pèrdua definitiva dels territoris papals francesos d'[[Avinyó]], [[Benevent]] i [[Venassino]], que [[Lluís XV de França|Lluís XV]] havia tornat a [[Climent XIV]].
Per combatre la Revolució, Pius VI es va sumar a l'aliança d'estats que van atacar França, però la desfeta d'aquests va convertir els [[Estats Pontificis]] en un objectiu i el [[1797]] un exèrcit francès, dirigit per [[Napoleó]], va baixar a Itàlia, va entrar a Roma, va declarar acabat el poder temporal dels papes i va endur-se al Papa presoner, primer a [[Siena]], després a [[Florència]] i finalment cap a [[Valença]].
Als seus cansats 82 anys i greument malalt Pius VI no va sobreviure el viatge i va morir al cap de pocs dies.
Línia 21:
El seu cos, per voluntat de Napoleó, va ser traslladat a les grutes vaticanes, a la Basílica de Sant Pere el [[1802]].
Pius VI no va ser un bon papa. Va ser feble, vanitós i mundà. Mentre que es dedicava a construir museus d'escultures i a erigir obeliscs i fonts, les monarquies europees havien segrestat l'Església i la van posar al servei de l'estat absolutista. Durant la crisi de la religió a França, Pius vacil·là quan calia una acció decidida. Convençut del seu propi lideratge de l'Església per mandat diví, no va saber estar a l'altura d'aquest lideratge i permeté que la situació es tornés ingovernable. Malgrat tot, al final va saber resistir, i les ignomínies i ultratges dels seus darrers mesos de vida van fer més en favor del papat que no pas els 24 anys anteriors del seu pontificat, el més llarg i un dels més catastròfics des del naixement de la institució papal. El martiri, però ho purifica tot; i a ulls del món, Pius VI havia mort com un [[màrtir cristià|màrtir]].<ref name="Duffy 202">Duffy 1998, p. 202</ref>
[[Fitxer:Pius VI, Pont.Max. engraving BNF Gallica.jpg|miniatura|esquerra|Pius VI]]
| |||