Planta medicinal: diferència entre les revisions

m
neteja i estandardització de codi
Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços
m neteja i estandardització de codi
Línia 9:
 
== Preparacions comunes amb plantes medicinals ==
* '''Infusió''': Escalfeu aigua i afegiu la part de la planta necessària en el primer bull. Tot seguit s'aparta del foc, es tapa i es deixa reposar alguns minuts. La infusió una vegada feta no ha de bullir. Se sol preparar amb les parts joves de la planta, com a [[fulla|fulles]], [[flors]] i [[llavors]].
 
* '''InfusióDecocció''': Escalfeuprocés aigua ipel afegiu la part dequal la planta necessària en el primeres bull. Toten seguitaigua s'apartadurant delun foc,període es tapa i es deixa reposar alguns minutsdeterminat. LaS'usa infusióaquest una vegada feta no ha de bullir. Se sol prepararprocediment amb les parts jovesmés de la plantadures, com a [[fulla|escorça, fulles]] coriàcies, [[flors]]arrels i [[llavors]]tiges.
* '''Reducció''': si la cocció es duu a terme durant més de 20 minuts, es produeix la reducció. S'empra per a principis actius que resisteixen la calor i dels quals en cal, per la seua escassa proporció, una major concentració.
*'''Decocció''': procés pel qual la planta es bull en aigua durant un període determinat. S'usa aquest procediment amb les parts més dures, com a escorça, fulles coriàcies, arrels i tiges.
* '''ReduccióMaceració''': si la cocció es duuconsisteix a termedeixar durantreposar mésles deplantes 20en minuts,aigua esfreda produeixdurant laalgunes reduccióhores. S'empraServeix per a extraure principis actius queinestables resisteixenenfront de la calor iperò dels qualssoluble en cal, per la seua escassa proporció, una major concentracióaigua.
* '''[[Tintura (farmàcia)|Tintura]] o vins medicinals''': és la maceració feta en alcohol i normalment porta una part de la planta per cinc d'alcohol. S'usa si els principis actius no es dissolen bé en aigua o són de sabor desagradable, s'empra generalment la planta seca. Són molt coneguts els vins de quina o l'aiguardent d'aranyoner (patxaran).
*'''Maceració''': consisteix a deixar reposar les plantes en aigua freda durant algunes hores. Serveix per a extraure principis actius inestables enfront de la calor però soluble en aigua.
* '''Xarops''': són dissolucions de sucre en aigua a les quals després s'hi afegeix la planta.
*'''[[Tintura (farmàcia)|Tintura]] o vins medicinals''': és la maceració feta en alcohol i normalment porta una part de la planta per cinc d'alcohol. S'usa si els principis actius no es dissolen bé en aigua o són de sabor desagradable, s'empra generalment la planta seca. Són molt coneguts els vins de quina o l'aiguardent d'aranyoner (patxaran).
* '''XaropsSuc''': sóndirectament dissolucionses detrituren sucreles enplantes aiguafresques a les qualsi després s'hies afegeixtamisa lael plantalíquid.
* '''Olis medicinals''': tal com l'alcohol, l'oli és un altre dels dissolvents més usats. De fet hi ha certes plantes que transfereixen millor els seus principis actius a l'oli. Són els més utilitzats per a ús extern (fregues, massatges o untes).
*'''Suc''': directament es trituren les plantes fresques i després es tamisa el líquid.
* '''Cataplasmes o compreses''': es fan bullint la planta o sotmetent-la a l'acció de l'aigua. Les plantes bullides s'emboliquen en draps prims que se situen sobre la zona a tractar.
*'''Olis medicinals''': tal com l'alcohol, l'oli és un altre dels dissolvents més usats. De fet hi ha certes plantes que transfereixen millor els seus principis actius a l'oli. Són els més utilitzats per a ús extern (fregues, massatges o untes).
* '''Bafs''': es preparen amb herbes aromàtiques, les quals es bullen en aigua. El vapor que s'escapa del recipient una vegada retirat aquest del foc, és el que ha de ser inhalat.
*'''Cataplasmes o compreses''': es fan bullint la planta o sotmetent-la a l'acció de l'aigua. Les plantes bullides s'emboliquen en draps prims que se situen sobre la zona a tractar.
*'''Bafs''': es preparen amb herbes aromàtiques, les quals es bullen en aigua. El vapor que s'escapa del recipient una vegada retirat aquest del foc, és el que ha de ser inhalat.
 
== Accions farmacològiques ==
Els principis actius de les plantes, als que cal atribuir els seus efectes curatius, es poden utilitzar en el tractament d'un gran nombre de malalties. Tot seguin es donen alguns exemples de les propietats medicinals de les plantes, així com d'algunes de les espècies vegetals que presenten aquestes propietats:
 
* '''Pectorals i antitussives''': [[fàrfara]] (''[[Tussilago farfara]]''), [[rosella]] (''Papaver rhoeas'') i [[malva]].
* '''Tòniques i digestives''': la [[sàlvia]], l'[[orenga]], el poliol, la [[marialluïsa]] o la [[genciana]].
* '''Laxants''': el [[grèvol]], el [[garrofer]], la cuscuta o el polipodi.
* '''Diürètiques''': l'[[api]], el [[julivert]], la [[llimera]] o la [[cua de cavall]] (''Equisetum arvense'').
* '''Abortives''': corona del rei, savina, [[teix]] (''Taxus baccata'') o [[safrà]].
* '''Hipnòtiques''': [[arç blanc]], [[til·ler]], [[valeriana]], llúpol o [[taronger]].
* '''Estimulants''': el [[Planta de te|te]], el [[cafè]], el [[cacau]], el [[guaranà]]
* '''Antireumàtiques''': [[neret]], herba talpera, [[espígol]] o jueva.
* '''Vermífugues''': ontina, [[Farigola|timó]], [[noguer]] o [[tanarida]].
* '''Vulneràries''': [[hipèric]] (''Hipericum perforatum''), vulnerària o vern.
* '''Carminatives''': [[Camamilla recutita|camamilla]], [[menta]],[[poliol]]
 
== Vegeu també ==
Linha 40 ⟶ 39:
* [[Botànica]]
* [[Llista de plantes medicinals]]
* [[Ayurveda]]
 
== Bibliografia ==
Linha 47 ⟶ 46:
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://www.raco.cat/index.php/RecerquesMuseuAlcoi/article/viewFile/181096/233743 Plantes medicinals a Catalunya en ''Recerques del Museu d'Alcoi'', 8 (1999). 29-44 de Joan Pellicer]
* [http://www.gereon.greenheart.es/plants.php?lan=ca Plantes medicinals a Eivissa]
 
2.774.444

modificacions