Apabhramsha: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la plantilla autoritat |
m Minúscules |
||
Línia 1:
'''Apabhraṃśa''' són els dialectes que es desvien de la normativa de la [[gramàtica]] [[sànscrit]]a. El terme és utilitzat pels gramàtics sànscrits des de [[Patanjali]], ''{{lang|sa|[[wikt:अपभ्रंश#Sanskrit|apabhraṃśa]]}}'' vol dir literalment en [[sànscrit]] «corrupte» o «llengua no-gramatical». El terme s'utilitza per designar els dialectes que formen la transició entre les llengües de l'
La paraula ''pràcrit'' (que inclou [[pali|pāli]]) és utilitzada per indicar els dialectes populars de l'Índia parlats fins als segles IV a VIII, però alguns estudiosos utilitzen el terme pràcrit durant tot el període [[llengües indoàries mitges|indoari mitjà]]. Les llengües indoàries mitges es van transformar gradualment en apabhraṃśas que es van utilitzar fins al segle XV. Els apabhraṃśas van evolucionar en llengües modernes que actualment són parlades per milions de persones. Les llengües com l'[[hindi]] (337 milions de parlants), el [[bengalí]] (232 milions de parlants), el [[marathi]] (90 milions), l'[[urdú]] (160 milions de parlants), el [[gujarati]] (46 milions) o el sinhala (15 milions de parlants), són llengües representatives del grans estats moderns, a diferència del [[sànscrit]] (>50 mil parlants) que ha caigut en desús avui en dia. Els límits d'aquests períodes són una mica confusos, és a dir, no estrictament cronològics. Sovint es considera que les llengües modernes del nord de l'Índia van començar a desenvolupar una identitat pròpia al voltant del segle XI, mentre els apabhraṃśas encara estaven en ús, i van esdevenir completament diferents cap a finals del segle XII.
| |||