Assut: diferència entre les revisions

Sense canvi de mida ,  fa 1 any
cap resum d'edició
m (Robot posa la plantilla autoritat)
Cap resum de modificació
{{confusió|sobreeixidor (hidrologia)}}
[[Fitxer:Rio_mijares.jpg|miniatura|Assut del [[riu Millars]] a [[Vila-real]]]]
'''Assut''' (de l'[[àrab]] "''as sad" '', 'barrera''), és una presa de reduïdes dimensions. Es tracta d'una obra de fàbrica de poca alçària construïda transversalment en un riu o en un rierol per a aturar l'aigua, fer-ne pujar el nivell i derivar-la fora de la llera en general cap a una [[séquia]].
 
L'assut és una part important en els [[regadiu]]s tradicionals que segueixen en ús en les hortes de València i Múrcia.
 
L'[[assut de Xerta]] es troba en la confluència dels municipis de [[Xerta]], [[Benifallet]] i [[Tivenys]] al riu [[Ebre]],<ref>{{Ref-publicació|cognom=Fabregat, Emeteri; Vidal, Jacobo|nom=|article=La canalització de l'Ebre a la regió de Tortosa (1347-1851)|publicació=Quaderns d'Història de l'Enginyeria|url=https://www.academia.edu/3165790/La_canalitzaci%C3%B3_de_lEbre_a_la_regi%C3%B3_de_Tortosa_1347-1851_Quaderns_dHist%C3%B2ria_de_lEnginyeria_8_2007_p._3-50|data=8, 2007|pàgines=3-50}}</ref> va ser construït per la ciutat de Tortosa a la dècada de 1440.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Vidal Franquet|nom=Jacobo|títol=La construcció de l'assut i séquies de Xerta‐Tivenys (Tortosa) a la Baixa Edat Mitjana: de la promoció municipal a l'episcopal|url=https://www.academia.edu/3165800/La_construcci%C3%B3_de_lassut_i_s%C3%A8quies_de_Xerta_Tivenys_Tortosa_a_la_Baixa_Edat_Mitjana_de_la_promoci%C3%B3_municipal_a_lepiscopal_Onada_Benicarl%C3%B3_2006|edició=|llengua=|data=2006|editorial=Onada Edicions|lloc=Benicarló|pàgines=|isbn=9788496623057}}</ref> Al segle XVI s'hi van afegir un parell de molins de regolf i una pesquera,<ref>{{Ref-publicació|cognom=Vidal Franquet|nom=Jacobo|article=La continuidad de una obra medieval: azud, acequias, molinos y pesquera del Bajo Ebro en la época del Renacimiento|publicació=Quaderns d'Història de l'Enginyeria|url=https://www.academia.edu/3167699/La_continuidad_de_una_obra_medieval_azud_acequias_molinos_y_pesquera_del_Bajo_Ebro_en_la_%C3%A9poca_del_Renacimiento_Quaderns_dHist%C3%B2ria_de_lEnginyeria_11_2010_p._129-174|data=11, 2010|pàgines=129-174}}</ref> però les séquies no es van posar en funcionament fins al segle XIX (esquerra) i XX.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Fagregat Galcerà|nom=Emeteri|títol=L’impacte de l’arròs. El delta de l’Ebre a la dècada del 1860|url=|edició=|llengua=|data=2006|editorial=Onada Edicions|lloc=Benicarló|pàgines=|isbn=}}</ref> Tradicionalment es considera que a partir d'aquest assut comença el [[Delta de l'Ebre]].<ref>[http://www.citop.es/publicaciones/documentos/Cimbra367_07.pdf "El azud de Xerta"], Revista Cimbra (del Colegio de Ingenieros Técnicos de Obras Públicas e Ingenieros Civiles) núm. 367, gener-febrer 2006 (en format PDF), {{es}}</ref>
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Vegeu també ==
* L'[[assut de Xerta]]
* [[:Categoria:Assuts del País Valencià|Assuts del País Valencià]]
 
== Referències ==
{{referències}}
 
{{Hidrografia}}
297.736

modificacions