Portalligues: diferència entre les revisions

7 octets eliminats ,  fa 1 any
m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
m (neteja i estandardització de codi)
[[Fitxer:Garter belt.jpg|miniatura|Portalligues de randa amb quatre lligues i les marcel·les corresponents]]
El '''portalligues''' o '''portalligacama''' és una peça de roba interior femenina que serveix per a subjectar les [[Mitja|mitges]]; consta d'una mena de [[cinturó]] d'on pengen diverses vetes elàstiques (anomenades ''lligacames'', com les lligues tradicionals), usualment de dues a quatre per cama (una o dues d'anteriors i una o dues de posteriors),cadascuna de les quals remata en una subjecció (''marcel·la'') que es pinça a les mitges.
 
El català ''portalligacama'' equival a l'anglès ''suspender belt'' (''garter belt'' als EUA), esp. ''liguero'', fr. ''porte-jarretelles'', it. ''reggicalze'', port. ''cinta de ligas'', etc.
 
Alguns models de [[Faixa (elàstica)|faixa]] i de [[cotilla]] duen portalligues incorporat, és a dir, en pengen els lligacames corresponents (''[[faixa cotilla]]'', ''[[faixa combinació]]'').
 
El portalligues va aparèixer als [[Dècada del 1910|anys 10]] del [[segle XX]], conegué un gran auge als [[anys 20]] i a l'alçada de 1930 ja havia arraconat les tradicionals [[lligacames]] (mena de cintes al voltant de la [[cama]]). En el moment d'aparèixer, el portalligues va ser molt pràctic i útil, ja que aportava comoditat, així com la seguretat que les mitges no s'arrugaven ni, pitjor, queien als [[peu]]s, en una època en què encara no existien els [[elàstic]]s ni els [[Teixit tèxtil|teixits]] expansibles o adaptables (com la [[licra]], per exemple). Cal tenir en compte, a més, que als anys vint els [[Vestit (dona)|vestit]]s i [[faldilla|faldilles]] van començar a portar-se més curts, amb la qual cosa les mitges havien de ser més altes que sota el [[genoll]] (on sí que era fàcil subjectar una mitja amb lligacama), i en un moment [[social]] en què les dones demanaven més comoditat i llibertat vestimentària.
 
Com que les [[calces]] de l'època eren bastant grans, l'ús habitual era dur-les per damunt del portalligues, la qual cosa afegia, encara, un punt més de morbositat a una peça que ja de bon principi era percebuda com a [[sexi]] i elegant de mena. Avui dia, el portalligues, quan es duu, es col·loca usualment per damunt de les calces, ateses les reduïdes dimensions de les actuals.
 
Aviat es van començar a veure públicament portalligues en [[espectacle]]s amb dones seminues, típics als [[cabaret]]s que feien furor en l'[[Període d'entreguerres|època d'entreguerres]], la qual cosa contribuí a reforçar i divulgar aquesta imatge sexi de la peça que ha perdurat fins als nostres dies, amb mites arquetípics com [[Marlene Dietrich]] a ''[[Der blaue Engel|L'Àngel Blau]]''.
El portalligues desaparegué de l'ús quotidià a mitjans dels anys seixanta, conjuntament amb les mitges, en ésser desplaçades aquestes pels [[panti]]s. Actualment el portalligues no és una peça necessària. Primer, perquè habitualment es duen [[panti]]s en comptes de mitges; i segonament perquè les mitges d'avui, en la mesura que s'usen, sovint són de teixit elàstic i, a més, tenen una banda ampla, elàstica i antilliscant a la part superior, decorada sovint amb puntes, de manera que no els calen suports. Tanmateix, de vegades s'usen mitges en combinació amb portalligues com a accessori decoratiu i/o com a part del joc eròtic, atès que es tracta d'un [[fetitxe]] sexual per a molts homes i d'un símbol potent de feminitat.
 
Avui dia els portalligues se solen vendre a conjunt amb altres peces de roba interior, en especial amb les [[calces]] o [[tanga]], [[sostenidor]]s o, de vegades, [[samarreta|samarretes]] interiors i [[cotilla|cotilles]].
 
La forma "lliguer", que se sent a voltes, és un castellanisme cru (calc de ''liguero'');{{CN|data=març de 2017}} en català, un ''lliguer'' és un 'membre d'una lliga', no pas un 'portalligacama'.
 
* Carol, Màrius. ''El portamitges: entre les cames i la imaginació''. Barcelona: La Campana, 1994. (Els temes curiosos de La Campana; 3) {{ISBN|84-88791-04-6}}
* Lombardi, Paolo; Schiaffino, Mariarosa. ''¡Oh, las medias!'' Madrid: Mondibérica, cop. 1986. (Pequeños placeres; 5) {{ISBN|84-7515-983-4}}
 
== Vegeu també ==
2.422.992

modificacions