Praderies, sabanes i matollars tropicals i subtropicals: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 2:
Les '''praderies, sabanes i matollars tropicals i subtropicals''' són les praderies que es troben en regions amb climes que van del [[semidesert|semi-àrid]] al [[clima subhumit|semi-humit]], a les [[latitud]]s [[clima subtropical|subtropical]] i [[clima tropical|tropical]]. Les [[praderies]] estan compostes per [[herba]] i plantes herbàcies. Les [[sabanes]] són praderies formades per arbres dispersos. Els [[matollar]]s estan formats per matolls herbacis o llenyosos.
Les precipitacions a les praderies, sabanes i matollars subtropicals i tropicals, oscil·len entre els 450 i els 1.500 mil·límetres anuals, que poden ser estacionalment elevades, amb precipitacions anuals que es poden concentrar en un parell de setmanes.
Les '''praderies, sabanes i matollars tropicals i subtropicals''' tenen lloc a tots els continents excepte l’[[Antàrtida]]. Estan molt esteses a l’[[Àfrica]], i també es troben al llarg de tot l’[[Àsia Meridional]], la part nord de l’[[Amèrica del Sud]] i [[Austràlia]], i el sud dels [[Estats Units]].
Línia 31:
La formació de les prades nord-americanes van començar amb l'aixecament de les [[Muntanyes Rocalloses]]. Aquestes muntanyes crearen una [[ombra pluviomètrica]] que acabà amb la majoria d'arbres.
La majoria del sòl de prada es va dipositar durant les glaciacions del Quaternari que van començar fa uns 110.000 anys. Les glaceres es van expandir cap al sud gratant el sòl, aixecant material i alçant el terreny. Quan les glaceres van retrocedir fa uns 10.000 anys s'hi va dipositar material.
La praderia d'herbes altes evolucionà durant de desenes a milers d'anys amb l'alternança de la pastura i el foc.<ref>Dinsmore, James and Muller, Mark. (Illustrator) ''A Country So Full of Game: The Story of Wildlife in Iowa'' Burr Oak Series. April 1994.</ref>
Malgrat les sequeres recurrents i les ocasionals pluges torrencials les prades de les grans planes no estan subjectes a una gran [[erosió]] del terreny. El sistema radicular de les plantes de la prada aguanta fermament els sòl i quan les plantes moren la descomposició retorna els nutrients al sòl. També aguanten millor la secada que les plantes cultivades.
Línia 51:
* [http://www.moprairie.org/ ''Missouri Prairie Foundation'']
* http://www.oregon.gov/ENERGY/RENEW/Biomass/biofuels.shtml
* {{en}} [http://www.panda.org/news_facts/education/university/habitats/index.cfm (World Wildlife Fund)]
== Referències ==
| |||