Principat de Tarragona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços a Google Llibres en català |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 4:
== Origen històric: la "Croada" de Tarragona i la reconquesta catalana ==
El [[Camp de Tarragona]] era al segle XI un territori fronterer entre els catalans cristians del Nord i els musulmans del Sud. Es trobava sotmès a la sobirania del [[Califat de Còrdova]] fins al seu desmoronament i, posteriorment, de la [[Taifa de Tortosa]].
Al juliol de 1089, el papa [[Urbà II]] es dirigí al comte de Barcelona, com a ''princeps'' de [[Catalunya]], així com als bisbes, nobles i barons catalans, perquè emprenguessin la reconstrucció de Tarragona i poder procedir a la restauració de la metròpoli eclesiàstica, atorgant els privilegis i prebendes eclesiàstiques que es concedien als croats pelegrins de Terra Santa.
Això no obstant, a aquesta crida a la "Croada" (o reconquesta cristiana) de Tarragona contra els musulmans no hi respongué el comte català amb excessiu entusiasme, ja que la regió era una terra "de ningú", abandonada i despoblada, que ja havia estat objecte d'anteriors i infructuosos intents de reconquesta. Així, en 1090, el comte de Barcelona, [[Berenguer Ramon II]], el Fratricida, féu una solemne "donació de la Ciutat i el Camp de Tarragona a Déu i al Príncep dels Apòstols i el seu Vicari", segons afirma [[Josep Iglésies i Fort]] a la seva obra ''La restauració de Tarragona''.{{cr}} Aquestes concessions dels drets de terres encara per conquerir eren habituals en la societat feudal. Així succeí per exemple amb concessions de drets de [[Lleida]] per a quan fóra conquerida per a la seu episcopal de [[Roda-Barbastre]]. El Papa [[Urbà II]] creà llavors un orde militar de cavallers sotmès als agustinians, encarregada de donar impuls a la incorporació de Tarragona a l'[[Església Catòlica]]. Això no obstant, tot i diversos intents, aquests cavallers croats, procedents de tota Europa occidental, no assoliren l'objectiu militar d'acabar amb la resistència musulmana al [[Camp de Tarragona]].
Linha 13 ⟶ 12:
No fou, en canvi, fins a l'any 1116 quan les tropes catalanes del comte de Barcelona, [[Ramon Berenguer III]], prengueren la ciutat de Tarragona a les musulmanes. Això no obstant, quedaren petits reductes de resistència musulmana, que havien fugit a refugiar-se a poblacions de la Serra de [[Prades]] (com, per exemple, a [[Siurana]]).
El 23 de gener de 1118, el comte [[Ramon Berenguer III]] donava "la ciutat i el camp de Tarragona" al bisbe [[Oleguer de Barcelona]]. Resulta significativa l'afirmació efectuada en el document de donació de l'antiga [[Tarraco]], on se la declarava "destruïda i deserta, sense conreus ni inquilins".
Amb la intenció de procedir a la seva immediata repoblació i a restaurar el poder de l'Església sobre la [[Arquebisbat de Tarragona|Seu Metropolitana de Tarragona]], el bisbe [[Oleguer de Barcelona]] cercà l'ajut d'entre els guerrers nobles que havien acudit a la crida de la Croada. Fou així com contactà i lliurà la ciutat i el camp de Tarragona a un cavaller normand: Robert de Culley, conegut més endavant com [[Robert d'Aguiló]], en qualitat de ''princeps de Tarragona''.
== Robert d'Aguiló, concessionari del territori pontifici a títol de «príncep de Tarragona» ==
El 14 de maig de 1129, el bisbe Oleguer de Barcelona firmà la carta de cessió de la sobirania de la Ciutat i el Camp de Tarragona, a Robert Bordet de Culley, conferint-li el títol de «príncep de Tarragona». Es tractava d'un cavaller normand que després de casar-se en segones núpcies amb la filla d'un noble català passaria a ser conegut com a [[Robert d'Aguiló]] -forma catalanitzada del seu lloc de naixement Culley o Aculley (actual [[Rabodanges]] en [[Orne]], França)<ref>Miret i Sans, ‘La familia de Robert Burdet‘, Segundo congreso de historia de la corona de Aragón, I, 56-58</ref><ref>Norman and Anglo-Norman Participation in the Iberian Reconquistac .1018 -c .1248, Lucas Villegas-Aristizábal</ref><ref>The Normans in Europe, Elisabeth M. C. Van Houts http://books.google.cat/books?id=IarkHmOdjnsC&pg=PA271&hl=ca&source=gbs_toc_r&cad=3#v=onepage&q&f=false</ref>
Linha 28 ⟶ 26:
== Fi de la donació: l'assassinat de Guillem d'Aguiló promogut per l'arquebisbe ==
La situació a Tarragona es complicà amb la mort del bisbe Oleguer i l'elecció del seu successor. En 1146, el nou arquebisbe, [[Bernat Tort]], un home de confiança del comte de Barcelona, fou nomenat a la ciutat. Se iniciava així un procés marcat pels continuats conflictes jurisdiccionals entre el Príncep de Tarragona i el nou arquebisbe de Tarragona, que havien d'acordar la renovació de la concessió de les terres tarragonines, amb el consens del comte de Barcelona.
Linha 42 ⟶ 39:
== El principat de Tarragona: concessió sota la sobirania del comte de Barcelona ==
En el diploma de concessió al príncep Robert d'Aguiló del principat de Tarragona es fa constar per<ref>Eloy Benito Ruano, art. cit., 1990, secció [http://e-spacio.uned.es/fez/eserv.php?pid=bibliuned:ETFE0F633C6-9BE9-0678-D0D8-432444280157&dsID=PDF «El Principado de Tarragona», pàg. 68]</ref> {{Cita|el arzobispo donatario (14 de marzo de 1128) que ha recibido de Ramón Berenguer (III), «''Illustris comes et marchio Barchinonensium et Provintiae''» la ciudad y territorio que transmite, a los que convierte en este acto, «''consilio et favore praedicti Raymundi Comitis''», en Principatus del que al mismo tiempo instituye como ''Princeps'' a su nuevo vasallo.|Benito Ruano, art. cit., 1990, pàg. 68.}}
| |||