Priscià de Cesarea: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula persona |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 3:
== Biografia ==
Va escriure les '''''Institutiones grammaticae''''', que constituí una obra àmpliament usada per a l'estudi del llatí a les escoles a l'[[edat mitjana]] i que forní la matèria primera per a l'àmbit de la gramàtica especulativa de l'[[Escola modista]].
Els detalls de la vida de Priscià són desconeguts. D'ascendència grega, nasqué i s'educà a [[Cesarea de Mauritània|Cesarea]] (actualment [[Cherchell]], [[Algèria]]), la capital de la provincia romana de Mauretania Caesariensis, i d'acord amb [[Cassiodor]], va ensenyar llatí a [[Constantinoble]].
Entre les obres menors de Priscià hi ha un panegíric a l'emperador romà [[Anastasi I (emperador romà)|Anastasi I]] (491—518), que ajuda a ubicar-lo en el temps. A més, els manuscrits de les seves ''Institutiones grammaticae'' conténen una referència al fet que foren copiades el 526 o 527 per Flavius Theodorus, un escrivent del secretarial imperial.
== Obres ==
[[Fitxer:Firenze, prisciano, institutiones grammaticae, 1290 ca. 01.jpg|miniatura|''Institutiones Grammaticae'', 1290 circa, [[Biblioteca Medicea Laurenziana]], Florencia]]
L'obra més famosa de Priscià, les '''''Institutiones grammaticae''''', és una exposició sistemàtica de la gramàtica llatina. La dedicatòria a Julià probablement fa referència al cònsol i patrici Julià l'Apòstata. Aquesta gramàtica està dividida en divuit llibres, els primers setze dels quals tracten principalment dels sons, la formació de les paraules i les inflexions; els dos darrers, que suposen entre una quarta part i una tercera part de la total obra, tracten de la [[sintaxi]].
La gramàtica de Priscià es basa en obres prèvies de [[Eli Herodià]] i [[Apol·loni Díscol]]. Els exemples que inclou per a il·lustrar les normes han servit per a preservar nombrosos fragments d'autors llatins que d'altra forma s'haurien perdut, incloent-hi [[Ennius]], [[Pacuvius]], [[Lucius Accius|Accius]], [[Lucilius]], [[Valeri Cató|Cató]] i [[Marc Terenci Varró]]. Però els autors més citats són [[Virgili]] i, al costat seu, [[Terenci]], [[Ciceró]], [[Plaute]]; després [[Lucà]], [[Horaci]], [[Juvenal]], [[Gai Sal·lusti Crisp|Sal·lusti]], [[Publi Papini Estaci (gramàtic)|Estaci]], [[Ovidi]], [[Titus Livi|Livi]] i [[Persi]].
| |||