Producte directe: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m neteja i estandardització de codi
Línia 9:
 
== Exemples ==
 
* Si es pensa en <math>\mathbb{R}</math> com el [[conjunt]] de [[nombres reals]], llavors el producte directe <math>\mathbb{R}\times \mathbb{R}</math> és precisament només el [[producte cartesià]], <math>\{ (x,y)| x,y \in \mathbb{R} \}</math>.
 
Linha 21 ⟶ 20:
 
== Producte directe de grups==
 
En teoria de [[grup (matemàtiques)|grup]]s es pot definir el producte directe de dos
grups ''( G'', *) i ''( H'', ●), denotat per ''G'' × ''H''. Per a [[grup abelià|grups abelians]] que s'escriuen additivament, també es pot anomenar la [[suma directa de dos grups]], denotats per <math>G \oplus H</math>.
Linha 47 ⟶ 45:
 
Per a qualsevol grup (''G'', *), i qualsevol enter ''n'' ≥ 0, l'aplicació múltiple del producte directe dóna el grup de totes les ''n'' -[[n-pla|tuples]] ''G''<sup>''n''</sup> (per ''n'' =0 el grup trivial). Exemples:
* '''Z'''<sup>''n''</sup>
* '''R'''<sup>''n'' </sup> (amb l'estructura addicional d'[[espai vectorial]] s'anomena [[espai euclidià]], vegeu més avall)
 
== Producte directe de mòduls ==
 
El producte directe de [[mòdul|mòduls]] (a no confondre amb el [[producte tensorial]]) és molt similar al definit per a grups a dalt, fa servir el [[producte cartesià]] amb l'operació d'addició que component a component, i la multiplicació escalar només distribuint-la sobre tots els components. Començant per '''R''' s'obté l'[[espai euclidià]] '''R'''<sup>''n''</sup>, l'exemple prototípic d'un espai vectorial real ''n'' - dimensional. El producte directe de '''R'''<sup>''m''</sup> i '''R'''<sup>''n''</sup> és '''R'''<sup>''m'' + ''n''</sup>.
 
Linha 59 ⟶ 56:
 
== Producte directe d'espais topològics ==
 
El producte directe per a una col·lecció d'[[espai topològic|espais topològics]] ''X<sub>i</sub>'' per ''i'' a ''I'', algun conjunt d'índex, una vegada més fa ús del producte cartesià
 
Linha 81 ⟶ 77:
 
== Producte directe de relacions binàries ==
 
En el Producte Cartesià de dos conjunts amb [[relacions binàries]] ''R'' i ''S'', es defineix (''a'', ''b'') T (''c'', ''d'') com ''a'' ''R'' ''c'' i ''b'' ''S'' ''d''. Si ''R'' i ''S'' són les dues relacions [[relació reflexiva|reflexives]], [[relació irreflexiva|irreflexives]], [[relació transitiva|transitives]], [[relació simètrica|simètriques]], o [[relació asimètrica|asimètriques]], ''T'' té la mateixa propietat.<ref>[http://cr.yp.to/2005-261/bender1/Eo.pdf Equivalència i Ordre]</ref> Combinant propietats se segueix que això també s'aplica en un [[preordre]] i en una [[relació d'equivalència]]. Tanmateix, si ''R'' i ''S'' són [[relació total|relacions totals]], ''T'' en general no ho és.
 
== Producte de categories ==
 
{{Principal|Producte (teoria de categories)}}
 
Linha 97 ⟶ 91:
 
== Producte directe intern i extern ==
 
{{Vegeu també|Suma directa interna}}
 
Linha 103 ⟶ 96:
 
== Mètrica i norma ==
 
Una mètrica en un producte cartesià d'espais mètrics, i una norma en un producte directe d'espais vectorials normats, es pot definir de diverses maneres, vegeu per exemple [[Norma (matemàtiques)#p-norma|p-norma]].