Puebla de Sanabria: diferència entre les revisions

'''Puebla de Sanabria''' és un municipi de la [[província de Zamora]], a la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]]. Aquesta vila s'assenta a la vora dels [[rius]] [[riu Tera|Tera]] i Castro, a la comarca de [[Sanabria]]. Destaca la seva activitat ramadera, agrícola i com a centre de serveis.

Sanabria apareix documentada des del segle VII com a parròquia [[Sueu|sueva]] i ceca visigoda sota el nom de ''Senapria''. En el segle X, la "Urbs Senabrie" és citada com a referent territorial en els primers diplomes del monestir de San Martín de Castañeda. La consolidació d'aquest nucli urbà com a cap de tota la comarca sanabresa es produí a partir del regnat d'[[Alfons VII de Castella]]; posteriorment, [[Alfons IX de Lleó]] va fomentar el seu desenvolupament mitjançant l'atorgament d'una carta de poblament l'1 de setembre de 1220, inspirada en el fur de [[Benavente]]. El text d'aquest fur és conegut per un privilegi d'[[Alfons X el Savi]] (Sevilla, 19 de maig de 1263), pel qual confirma i modifica parcialment la carta foral d'[[Alfons IX]]. Durant el segle XVII, sofrirà la [[Guerra de Separació de Portugal]] en estar enclavada en ple front de batalla. D'igual manera, durant la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] entre els partidaris de [[Felip V d'Espanya|Felip d'Anjou]] i l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|arxiduc Carles]], la vila serà ocupada per tropes portugueses, i recuperada per la [[Imperi Espanyol|monarquia hispànica]] el 24 de desembre de 1715, segons s'acordà en la [[pau d'Utrecht]].

La comarca Sanabresa es localitza en el nord-oest de la província de Zamora, en la zona limítrofa amb Portugal, Galícia i Lleó. És una zona muntanyenca, enclavada entre la [[Sierra de la Culebra|serra de la Culebra]], la Segundera i la Cabrera Baja. Rica en bells paisatges i en una cultura tradicional que perviu, persisteixen, al seu torn, valors geogràfics de gran interès, petjades que han deixat les glaceres, com el [[llac de Sanabria]] i les nombroses llacunes de la serra, així com una flora i fauna molt especial i excepcionalment variada. Al costat d'aquesta bellesa i varietat natural, s'hi troba també una profunda cultura popular, clarament diferenciada de la resta de les zones limítrofes, crescuda a l'empara d'aquest enclavament natural únic, i protegida per una àmplia història de la qual podem trobar, també, abundants mostres de llarg a llarg de la comarca.