El Kadior vivia del comerç atlàntic, (que havia començat amb l'arribada dels primers europeus) al final del {{segle|XIV}}, de l'agricultura, de la ramaderia, de la pesca, del comerç de la [[goma aràbiga]] i altres productes que rebia del comerç amb, els altres estats africans, els europeus i els estats de [[Mauritània]]. Amb l'arribada dels Europeus i el començament del comerç atlàntic, certes factories comercials van ser construïdes; al començament pagaven impostos al damel, abans de prendre la seva autonomia amb la impulsió de la colonització al segle XIX. És el cas en principi dels territoris que, com [[Dakar]], van ser cedits als europeus en virtut d'acords amb els lebus i el famós serigne Ndakarru, en els anys 1850. Uns altres territoris, antigues factories de la costa atlàntica, van ser represos als portuguesos (primers europeus al Senegal) pels francesos: és el cas de [[Gorée]] (que va passar als holandesos i als britànics diverses vegades), i l'establiment de Portudal, més tard Rufisque (Rio Fresco). Al nord, la creació de la factoria de Sant-Louis va permestre als territoris limítrofs pertanyents al Kadior d'enriquir-se i de manifestar veleitats d'independència; aquest va ser el cas per exemple de la província cayoriana del [[Gandiol]].
La societat adior fou una societat de castes, que eren corporacions familiars, resultant d'una repartició de les tasques a la societat. Les castes practicaven l'endogàmia.
