Diferència entre revisions de la pàgina «Rajola de València»

m
neteja i estandardització de codi
m (Robot posa la plantilla autoritat)
m (neteja i estandardització de codi)
[[Fitxer:Palacio Sintra azulejo5.JPG|miniatura|Taulells del palau de [[Sintra]]]]
Un '''taulell''', '''rajola de València, manisa''' o '''rajola vidriada''' és una peça de [[ceràmica]] de poc gruix, generalment quadrada, en la qual una de les dues cares és vidriada, resultat de la cocció d'una substància a base d'[[esmalt]], que esdevé impermeable i lluenta. Aquesta cara pot ser monocromàtica o policromàtica, llisa o en relleu. El taulell és generalment usat com a element lligat a l'[[arquitectura]] en [[revestiment]] de superfícies interiors o exteriors o com a element decoratiu aïllat. Avui dia, el taulell es fabrica de manera industrial a gran escala, i el nom comercial que sol rebre és de ''paviment ceràmic'', si fa referència a un taulell per al terra, i de ''revestiment ceràmic'', si es refereix al de paret.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.46 |consulta=11 de novembre de 2014}}</ref>
 
== Procés de fabricació ==
[[Fitxer:Carrer de Santa Anna K131 Kaakeli C.jpg|miniatura|esquerra|Taulell en un carrer de [[Barcelona]]]]
El procés de fabricació dels taulells es realitzava tradicionalment per ''bicocció'' (dues cuites) i actualment per ''monococció'' (una sola cuita). El procés de bicocció implica una primera cuita (la de l'[[argila]] crua), durant la qual es forma el ''bescuit'', producte que resulta quan l'argila perd tota l'aigua i per tant la plasticitat; posteriorment, després d'aplicar el vidriat i, si cal, els colors, la peça bescuitada rep una segona i darrera cuita.
 
La [[ceràmica]] cuita per monococció és la que ha passat només una volta pel forn. El procés de monococció d'un taulell s'inicia amb la preparació i mòlta de les terres, el premsatge, l'assecat, l'esmaltat i la cuita única o monococció, en la qual el cos de la peça perd la plasticitat en la mateixa cocció en què l'[[esmalt]] i les tintes [[serigrafia|serigràfiques]] vitrifiquen.
 
Fins al 1980, la monococció era un sistema de fabricació quasi desconegut a la Plana, però de llavors ençà i gràcies a l'arribada del [[gas natural]] i dels forns monostrats de [[corró|corrons]] ha substituït quasi per complet el sistema de bicocció, que només subsisteix en aquelles peces de caràcter més artesà.
* [[Pisa (ceràmica)]]
* [[Faiança]]
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
2.183.100

modificacions