Ramon III de Tolosa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Vegeu també |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 4:
Fill de [[Ramon II de Tolosa]] i [[Guinidilda de Barcelona]], filla de [[Guifré el Pilós]]. Es va casar amb Garsenda de Gascunya, amb el qual va tenir 2 fills: [[Ramon (IV) de Tolosa]], comte de Tolosa; i [[Letgarda de Tolosa]] (945-978), casada amb [[Borrell II]], comte de Barcelona. Se sap que es va casar en segones núpcies. Es desconeix una possible descendència d'aquest segon matrimoni.
Fidel al rei franc [[Carles III de França|Carles III]], igual que el seu pare, quan el rei va ser empresonat, va obtenir pel comtat de Tolosa una major independència. El 924 va expulsar als [[magiars]] que havien envaït [[Provença]]. Tres anys més tard de la mort del rei Carles III, va reconèixer a [[Raül I de França]] com a rei, del qual va obtenir el [[ducat d'Aquitània]] i el [[comtat d'Alvèrnia]] on els dos darrers [[guillèmides]] [[Guillem II d'Aquitània|Guillem el Jove (II d'Aquitània i III d'Alvèrnia)]] (918-926) i [[Acfred I d'Aquitània|Acfred]] (926-928) havien mort successivament sense deixar successió directe. [[Ebles Manzer]] el Bastard es va quedar amb el comtat de Poitou que el seu pare [[Rainulf II de Poitiers|Rainulf II]] ja li havia deixat el 890 i que va assegurar el 902, però encara que va agafar el títol no el va poder exercir de moment (928-934) ni després per un temps el seu successor. Ramon va ser l'últim comte de Tolosa que alhora fou duc (efectiu) d'Aquitània.
El 936 Ramon va fundar el monestir de [[Chantuja]]. El 944, quan el rei [[Lluís IV de França]] i [[Hug el Gran (robertià)|Hug el Gran]] van entrar a Aquitània, Hug es va entrevistar amb Ramon a Nevers i li va confirmar el títol de duc i els seus comtats incloent Alvèrnia. El tolosà va retornar amb el rei. Va morir vers el 950.
== Vegeu també ==
* [[Llista dels comtes de Tolosa]].
{{Autoritat}}
| |||