|
Les tisores van conèixer també l'ús sumptuari, com el de tocador de les dones romanes, segons es veu en un fresc pompeià del segle I, amb uns cupidos tallant rams de flors amb unes menudes tisores de ferro; i entre objectes d'[[aixovar]] funerari trobats en tombes gregues i romanes, les tisores apareixen amb certa freqüència.
La forma de les tisores antigues es va mantenir en l'[[edat mitjana]], fins al {{segle |XIV}}, quan es van inventar les tisores tal com les coneixem avui, amb un passador entre ambdós braços o fulles. En un escrit de 1380 del rei francès [[Carles V de França]], es parla d'unes ''forcettes'' de plata i or amb esmalts, anellades en els extrems a manera d'orelles perforades.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Londesborough |nom=Baron Albert Denison |títol=Miscellanea graphica: representations of ancient, medieval, and renaissance remains in the possession of Lord Londesborough |url= http://books.google.cat/books?id=f8ohAQAAMAAJ&pg=PA59&dq=1380+forcettes&hl=ca&sa=X&ei=iDFYUY_-DIrChAeB5YDYCw&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=1380%20forcettes&f=false |llengua=anglès | editorial=Chapman and Hall |data=1857 |pàgines=59 |isbn=}}</ref> Més tard, en 1418, es parla ja de tisores d'acer. Però distaven molt d'ésser d'ús domèstic. Eren més aviat menuts útils sumptuaris, quasi menudes joies molt luxoses, amb incrustacions de [[nacre]], carregades de pedreria, que es guardaven en estoigs molt rics, al costat d'altres útils preciosos destinats al tocador de les grans senyores.
Hi havia, això no obstant, altre tipus de tisores, les professionals. Apareixen en escuts d'armes gremials, com els del gremi de serrallers i talladors. L'oficial, o mestre de tisores, solia dur-les en una butxaca lateral.
|
