Revisió del 17:02, 6 jul 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.411.706 edits m Enllaços a Google Llibres en català Etiqueta: PAWS [1.2] ← Edició anterior		Revisió del 13:20, 24 ago 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.411.706 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 6: Al llarg de la seva [[Història d'Espanya\|història]], Espanya ha desenvolupat una variada escola de arabistas, des de personatges com el teòleg Juan de Segòvia al segle XV, o ja en el XVI Diego de Guadix o el lexicògraf Pedro d'Alcalá. A partir del segle XVIII la Il·lustració, va recuperar i en certa manera va redescobrir l'important llegat de la [[Al-Àndalus\|civilització hispanomusulmana]] en la [[Península Ibèrica\|península ibèrica]], d'aquest període caldria destacar a Miguel Casiri autor del va catalogar els manuscrits de la biblioteca de Sant Lorenzo de l'Escorial. El seu deixeble [[José Antonio Conde y García\|José Antonio Conde]], va escriure una ''Història de la dominació dels àrabs a Espanya.'' L'erudit [[Pascual de Gayangos y Arce\|Pascual Gayangos]] (1809-1897) va continuar aquesta tradició al {{segle \|XIX}}. El seu més important deixeble va ser [[Francisco Codera Zaidín]] (1836-1917), en la càtedra d'àrab de la Universitat de Madrid. Est va editar els deu volums de la ''Bibliotheca Arabico-Hispana''.<ref group="lower-alpha">Fora de l'àmbit acadèmic, també mereix menció Gabriel Morales i Mendigutia (1866-1921), militar, acadèmic i historiador, pel seu coneixement de l'[[àrab]] i de les [[Amazic\|llengües amazigues]].</ref> I ja a la base de l'escola de arabistas espanyols (i amb el posterior suport de les revistes ''Al-Andalus'' i ''Al-Qantara'', van sobresortir alúmnos de Codera com [[Julià Ribera Tarragó\|Julián Ribera]] (1858-1934) i [[Miguel Asín Palacios]] (1871-1944), que van posar l'arabisme espanyol a nivell europeu, amb la continuació en la tasca del seu deixeble [[Emilio García Gómez]] (1905-1995), primera autoritat en l'estudi de les [[Kharja\|kharges]] i primer director de l'Escola d'Estudis Àrabs de Madrid. Un dels seus seguidors va ser Julio Cortés Soroa (1924-2009) , traductor de l'Alcorà, i autor d'un Diccionari d'Àrab Culte Modern.<ref>[https://books.google.co.cr/books?id=x6rpRf5dqVoC Entrevista con Julio Cortés Soroa]</ref><ref>[http://elpais.com/diario/2009/04/16/necrologicas/1239832801_850215.html Obituario]</ref> En un plànol menys acadèmic podrien esmentar-se els assajos d'escriptors com [[Juan Goytisolo i Gay\|Juan Goytisolo]], [[Rafael Cansinos Assens\|Cansinos]] o Luciano Rubio.<ref>[https://books.google.cat/books?id=8fzL-8LA28QC&dq=juan+goytisolo+espa%C3%B1a+y+sus+ejidos&hl=ca&source=gbs_navlinks_s]. Hijos de Muley-Rubio. {{ISBN\|9788492343393}}.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.pub=Hijos+de+Muley-Rubio&rft.isbn=9788492343393&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D8fzL-8LA28QC%26dq%3Djuan%2Bgoytisolo%2Bespa%25C3%25B1a%2By%2Bsus%2Bejidos%26hl%3Des%26source%3Dgbs_navlinks_s" id="cxCITAREFGoytisolo2003"> </span></ref>

Arabista: diferència entre les revisions