Charles de Bonchamps: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -sèquies +séquies
m Plantilla
Línia 19:
En les batalles de Saint-Christophe-du-Ligneron i La Tremblaie, les hosts ''vendeanes'', comandades per Bonchamps, d'Elbée, Lescure i La Rochejaquelein, continuen colpejades després d'una cruenta lluita. La lesió fou una ferida fatal.
[[Fitxer:BonchampsParDavidDAngers.jpg|miniatura|300px|esquerra|Escultura en honor de Bonchamps, de David d'Angers]]
A la batalla de Cholet, el [[17 d'octubre]] de 1793, 24.000 republicans van lluitar contra 40.000 ''vendeans'' desanimats, molt mal armats i encara més poc disciplinats. Hi ha poques batalles on les masses van xocar amb tanta fúria. Els ''vendeans'' tenien l'avantatge des de feia temps. És el jove general republicà Marceau qui decideix la victòria al costat dels republicans. Mai, diu Kléber, els ''vendeans'' han tingut una lluita tan obstinada, tan ben ordenada; lluiten com els tigres i els seus adversaris com els lleons. Les pèrdues per als insurgents ascendeixen a 8.000 homes morts o ferits. D'Elbée va resultar greument ferit i Bonchamps ferit fatal. Aquest últim, portat a Saint-Florent-le-Vieil, Va ordenar el perdó i l'alliberament de 5.000 soldats republicans pel dia següent, [[18 d'octubre]], el dia de la seva mort.<ref name="Charles de Bonchamps">Sota la supervisió de Jean Tulard, La Contre-Révolution. Orígens, història, posteritat, Perrin, coll. "Biblis", 1990 (ISBN 978-2-271-07595-6), pàg. 441.</ref> Madame de Bonchamps, morta el 1845, relata a les seves memòries els darrers moments del seu marit:{{Cita|<<''Monsieur de Bonchamps, després de la seva ferida, va ser transportat a Saint-Florent, on hi ha 5.000 presoners tancats a l'església. La religió havia preservat fins aleshores als ''vendeans'' de cruentes represàlies; però quan se'ls va dir que el meu desgraciat marit estava ferit mortalment, la seva fúria va igualar la seva desesperació; van jurar la mort dels presos. Monsieur de Bonchamps havia estat portat a Monsieur Duval, a la part baixa de la ciutat. Tots els oficials del seu exèrcit es van posar de genolls al voltant del matalàs sobre el qual estava estirat, esperant ansiosament la decisió del cirurgià. Però la ferida no va deixar cap esperança; Monsieur de Bonchamps oh va reconèixer per la tristesa que regnava sobre totes les figures. Va intentar calmar el dolor dels seus oficials, va instar a que les seves darreres ordres fossin realitzades i de seguida va ordenar que es donés vida als presos; i després girant cap a Autichamp, va afegir: Amic meu, aquesta és segurament l'última comanda que us faré, permeteu-me que us asseguri que es realitzarà. De fet, aquesta ordre, donada al seu llit de mort, va produir tots els efectes que calia esperar; els soldats eren poc coneguts quan cridaven des de tots els costats: Gràcia! Gràcies! Bonchamps ho ordena!. I els presoners es van salvar''>>.}}Bonchamps va morir el [[18 d'octubre]] a les 23 hores a la Meilleraie prop de Varades. La seva tomba es troba a l'abadia de Saint-Florent-le-Vieil després les seves restes van ser traslladats per la seva família a l'inici del {{segle |XIX}}. Monsieur de Barante, editor de les Memòries de Madame de La Rochejaquelein, afirma que pocs dies després del funeral de Bonchamps, els republicans l'exhumaren ai li tallaren cap per a enviar-lo a la Convenció.
 
Entre els presos indultats hi havia el pare de l'artista [[Pierre-Jean David d'Angers|David d'Angers]]. Aquest darrer erigeix la famosa estàtua del ''perdó de Bonchamps'', l'original de la qual es pot veure a l'església de l'abadia de Saint-Florent-le-Vieil i una còpia al museu David d'Angers ubicat en una antiga Abadia de la vila d'Angers.