Redistribució de la riquesa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 2:
La '''redistribució de la riquesa''', o '''redistribució de recursos''', és un conjunt de transferències econòmiques entre els actors econòmics del país (empreses i ciutadans) organitzades per les autoritats [[política|polítiques]] per a assolir els seus objectius. Aquests poden ser de diferents tipus, com ara:
* reducció (o manteniment i amplificació) de l'[[estratificació social]]
* [[justícia social]], per tal de reduir les diferències de riquesa entre individus
* [[cohesió social]] i pau social
Línia 13:
== Forma i abast ==
Aquesta redistribució pot fer-se mitjançant mesures monetàries ([[impost sobre el patrimoni]], [[impost de societats]], [[imposició del capital]]) que permeten el pagament o anivellament de les [[prestacions socials]] (malaltia, pensions, renda bàsica), o en espècie: [[expropiació|expropiacions]] (principalment en societats antigues o en casos particulars com ara certes [[reforma agrària|redistribucions de la terra]] actuals), [[nacionalització|nacionalitzacions]] (expropiació per l'Estat i pagament d'una indemnització inferior al valor real del bé).
Linha 20 ⟶ 19:
La redistribució és més significativa als [[estat del benestar|estats del benestar]] (però no tots) que als països més [[liberalisme econòmic|liberals]].
== Crítiques ==
Hi ha més o menys un consens que cal dur a terme redistribució, encara que només sigui, per als més liberals, per a garantir un mínim d'igualtat d'oportunitats a l'inici de la vida. Tanmateix l'abast i els mètodes òptims d'aquesta redistribució continuen sent objecte de debat.
La crítica econòmica subratlla el risc de «reduir la mida del pastís» si es negligeixen els interessos dels qui produeixen la riquesa a causa d'una redistribució massa forta o tipus impositius que empenyen a l'[[expatriació fiscal]] certs actors econòmics (persones físiques o empreses).
Se cita igualment el risc de desenvolupar l'[[assistencialisme]] o [[trampa de pobresa|trampes de pobresa]].
Encara més radicalment, l'anàlisi [[Thomas Malthus|malthusiana]] sosté que l'estat social depèn de lleis profundes que vinculin el creixement dels recursos al de la població i que una política de redistribució que ''de facto'' contribueixi al creixement de la població portarà més problemes que beneficis.
| |||