Pellegrino Rossi: diferència entre les revisions

El 1845, Guizot va nomenar Rossi ambaixador de França als Estats Pontificis, amb una missió específica per discutir la qüestió dels [[jesuïtes]]. No obstant això, la [[Revolució francesa de 1848]] va anul•lar el règim de Guizot i la revolució a Itàlia va frenar totalment la connexió de Rossi amb França. Rossi va romandre així a Roma i es va convertir en ministre de l'Interior sota Pius IX. Tanmateix, el programa de [[liberalisme|reformes liberals]] de Rossi no es va enlairar mai, ja que la seva marca de liberalisme moderat , en què el sufragi es limitava a la benestar i les pertorbacions econòmiques i socials creades per la industrialització van resultar desatès. .<ref>{{cite podcast |last=Duncan|first=Mike|author-link = Mike Duncan (podcaster)|title=The Flight of the Pope|website=Revolutions|publisher=|date= 18 febrer 2018|time= |url=http://www.revolutionspodcast.com/2018/02/727-the-flight-of-the-pope.html|access-date= 22 febrer 2018}}</ref> [2]

 

 

Es va dir que l'assassí era Luigi Brunetti, el fill gran d'Angelo Brunetti (o Ciceruacchio), que va actuar per instància de Pietro Sterbini , i amb la col·laboració d'alguns veterans o reductors del conflicte a Llombardia. Després de l'assassinat, el senat es va ajornar sense gaire pena, i poca atenció a la víctima de l'assassinat. Aquella nit, les multituds a la casa de la vídua de Rossi van cantar ''Beata la mà que va apunyalar a Rossi''. Sterbini va continuar a tenir un paper destacat a la República romana el 1849, però va fugir a l'exili després de la seva caiguda, fins al 1861.<ref>[https://books.google.cat/books?id=Z0UmLbpjJYYC&pg=PA80&lpg=PA80&dq=who+murdered+Pellegrino+Rossi&source=bl&ots=EJp2dp9t52&sig=c8kpAii6gtgfBXqsFeyel0ZaN5Y&hl=ca&sa=X&ei=7r_fUJXWMYL8qAHS_4GwDg&ved=0CF0Q6AEwBw#v=onepage&q=who%20murdered%20Pellegrino%20Rossi&f=false ''Garibaldi's Defence of the Roman Republic''], (1907) by [[George Macaulay Trevelyan]], 3rd edition, Longmans, Green, and Company, 39 Paternoster Row, London.</ref> [3] En un judici celebrat el 1854, un home anomenat Gabriele Constantini va ser condemnat i executat.