Qays Aylan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Plantilla |
||
Línia 6:
La rivalitat va desaparèixer amb l'arribada al poder dels [[abbàssides]] però va ressorgir en alguns moments i llocs concrets i així al [[Líban]] les faccions que lluitaven pel poder en temps dels otomans s'anomenaven Qays i Yaman però en aquest temps moltes de les famílies dirigents d'un o altre bàndol no eren àrabs (eren kurds, turcmans o circassians) i els que ho eren podien passar a un o altre bàndol sense tenir en compte el seu origen o dividir-se en dos grups familiars, un per cada part. La facció iemenita estava dirigida pels Alam al-Din i la qaysita pels Buhtur; el [[1585]] hi va haver una conspiració iemenita contra l'emir [[Mànides|mànida]] Korkamz i van tenir el poder, però el seu fill [[Fakhr-ad-Din II]] va restablir la supremacia qaysita. A la caiguda de Fakhra-ad-Din el [[1633]] els iemenites van tenir altre cop el poder breument però després de la guerra civil, del [[1635]], al final del segle els qaysites tornaren a dominar. Amb els [[Xihàbida|xihàbides]], successors dels mànides, els iemenites van exercir el poder ([[1709]]) però foren derrotats totalment a la [[batalla d'Ayn Dara]] el [[1711]] i la família Alam al-Din fou totalment exterminada. Després d'això les faccions ja no s'anomenen més qaysites i iemenites sinó pel nom de la família dominant.
Aquesta divisió a [[Palestina]] es va mantenir viva; els qaysites dominaven al sud de [[Nablús]] i els iemenites al nord; hi havia rivalitat i encara al segle XVI es produïen combats aïllats. Als segles XVIII i XIX es van fer guerres locals en nom d'aquestes faccions a Nablús i [[Jerusalem]], al Djabal Nablús entre les famílies Tukan o Nimr (1704-1823 o 1840-1850). A [[Judea]] els qaysites estaven dirigits per les famílies Samhan, Lahham, Amr i Bayhuti i els iemenites pel clan Abu Ghosh; els cristians de [[Betlem]] eren iemenites i els cristians i musulmans d'[[Hebron]] eren qaysites. Generalment els otomans donaven suport a la facció més dèbil contra l'altra. Aquestes lluites es van extingir a la segona meitat del {{segle
El color de la facció qaysita era el vermell (els iemenites tenien el blanc) i s'utilitzava en les banderes, els vestits, i els vels de les dones. Una dona casada qaysita no podia entrar en territori iemenita vestida de vermell.
| |||